Giacinto Berloco

Plantilla:Infotaula personaGiacinto Berloco
Imatge
(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 agost 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Altamura (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Nunci apostòlic a Luxemburg
24 juliol 2009 – 1r setembre 2016
← Karl-Josef Rauber – Augustine Kasujja →
Nunci apostòlic a Bèlgica
18 juny 2009 – setembre 2016
← Karl-Josef Rauber – Augustine Kasujja →
Nunci apostòlic a Veneçuela
24 febrer 2005 – 18 juny 2009
← André Dupuy – Pietro Parolin →
Nunci apostòlic a El Salvador
5 maig 1998 – 24 febrer 2005
← Manuel Monteiro de Castro – Luigi Pezzuto →
Nunci apostòlic a Belize
5 maig 1998 – 24 febrer 2005
← Manuel Monteiro de Castro – Luigi Pezzuto →
Nunci apostòlic a Costa Rica
17 juliol 1993 – 5 maig 1998
← Pier Giacomo De Nicolò – Antonio Sozzo →
Arquebisbe catòlic
5 abril 1990 –
Arquebisbe titular
15 març 1990 –
← Giacomo Biffi
Nunci apostòlic a Moçambic
15 març 1990 – 17 juliol 1993
← Patrick Coveney – Peter Stephan Zurbriggen → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Pontifícia Eclesiàstica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1990–), sacerdot catòlic (1966–), teòleg Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJoan Pau II Modifica el valor a Wikidata

Giacinto Berloco (Altamura, 31 d'agost de 1941) és un religiós italià i diplomàtic de la Santa Seu, nunci apostòlic a diversos estats fins que es va retirar en setembre de 2016.

Biografia

[modifica]

Originari d'Altamura, fou ordenat prevere a la prelatura d'Altamura el 19 de març de 1966. Va obtenir el doctorat en teologia i la llicenciatura en dret canònic.

El 1972 va entrar al servei diplomàtic de la Santa Seu i va prestar servei a les nunciatures apostòliques a Costa Rica, Països Baixos i Espanya; després fou destinat a la Secretaria d'Estat Vaticana.[1] El 5 de setembre de 1974 el papa Pau VI li assignà el títol de capellà de Sa Santedat mentre el 24 de juny de 1985 el papaJoan Pau II l'elevà al títol de Prelat d'Honor de Sa Santedat.[2]

El 15 de març de 1990 el papa Joan Pau II el nomenà bisbe titular de Fidene amb dignitat personal d'arquebisbe. Simultàniament el va nomenar pronunci apostòlic a Zimbabwe i delegat apostòlic a Moçambic. va rebre la consagració episcopal el 5 d'abril successiu per l'imposició de les mans del papa Joan Pau II i dels cardenals arquebisbes co-consagrants Giovanni Battista Re i Justin Francis Rigali.

El 17 de juliol de 1993 fou nomenat nunci apostòlic a Costa Rica mentre que el 5 maig de 1998 fou nomenat nunci a El Salvador i Belize.[3] El 24 de febrer de 2005 fou nomenat nunci a Veneçuela.[4]

El 18 de juny de 2009 el papa Benet XVI el va nomenar nunci a Bèlgica[5] i el 24 de juliol successiu li fou assignada també la nunciatura a Luxemburg.[6]

El dimecres 8 de març de 2017, el papa Francesc el va nomenar per a un mandat de cinc anys com a membre de la Congregació per als Bisbes. Un any abans havia renunciat a la nunciatura per raons d'edat (havia complert 75 anys).[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Benedetto XVI nomina mons. Berloco, Nunzio in Lussemburgo
  2. ↑ Acta Apostolicae Sedis 77 (1985), S. 1111
  3. ↑ Nomina del Nunzio Apostolico in El Salvador e in Belize Arxivat 2012-07-29 at Archive.is, press.catholica.va, 1998-05-05.
  4. ↑ Nomina del Nunzio Apostolico in Venezuela Arxivat 2012-07-13 at Archive.is, press.catholica.va, 2005-02-24.
  5. ↑ Nomina del Nunzio Apostolico in Belgio[Enllaç no actiu], press.catholica.va, 2009-06-18.
  6. ↑ Nomina del Nunzio Apostolico in Lussemburgo[Enllaç no actiu], press.catholica.va, 2009-07-24.
  7. ↑ [enllaç sense format] http://press.vatican.va/content/salastampa/it/bollettino/pubblico/2017/03/08/0140/00330.html#vescovi