Giacinto Prandelli

Plantilla:Infotaula personaGiacinto Prandelli
Biografia
Naixement8 febrer 1914 Modifica el valor a Wikidata
Lumezzane (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 2010 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0695204 TMDB.org: 1464591
Musicbrainz: bd51951f-300a-4f30-9e11-a11d254735a8 Discogs: 870174 Allmusic: mn0002200507 Modifica el valor a Wikidata

Jacint Prandelli. (Lumezzane, província de Brescia, 8 de febrer, 1914 - Milà (Llombardia), 14 de juny, 2010),[1] va ser un tenor operístic italià, especialment associat amb els repertoris italià i francès.

Jacint, era el més jove de vuit germans. El seu pare, Giovanbattista, era propietari d'una indústria metal·lúrgica d'èxit, i la seva mare, Maria, era mestressa de casa. El 19 de setembre de 1946 es va casar amb Anna Maria Ponticelli a S. Croce de Milà.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut a Lumezzane, Itàlia, Prandelli va cantar de nen en un cor de l'església. Va estudiar a Roma amb Fornarini, i a Brescia amb Grandini, i va debutar en escena al Teatre Donizetti de Bèrgam, com Rodolfo, el 1942.[2]

Va debutar a l'Òpera de Roma el 1943, com Alfredo, després va actuar a Bolonya, Gènova, Florència, Càller, Palerm, Catània, i va debutar a Milà, al Teatre Lirico, com a Rinuccio, el 1944. Va cantar la part de tenor solista a la Simfonia núm. 9 de Beethoven, amb Arturo Toscanini el 1946.

A principis dels anys 50 va començar una carrera internacional, actuant a Montecarlo, Barcelona, Lisboa, Buenos Aires. Va fer el seu debut a l'Òpera Metropolitana el 1951, el seu debut a l'Òpera de San Francisco el 1954 i l'Òpera lírica de Chicago el 1956.

Va destacar en papers de lletres italianes i franceses, com ara; Edgardo, duc de Màntua, Alfredo, Enzo, Rodolfo, Pinkerton, Cavaradossi, des Grieux, Werther, Faust de Gounod i Boito, etc. També canta en moltes obres contemporànies d'Alfano, Wolf-Ferrari, Menotti, Respighi.

L'última aparició de Prandelli va ser l'any 1976 com a Paolo a Francesca da Rimini al "Teatro Grande" de Brescia.[3] Es pot escoltar en una sèrie d'enregistraments, en particular; La bohème, Fedora, Adriana Lecouvreur, Francesca da Rimini. Va aparèixer en una producció televisiva (RAI) de Manon Lescaut, al costat de Clara Petrella el 1956.

La companyia musical italiana Azzali Editori, Via Massimo D'Azeglio 76/A, 43100 Parma va publicar l'any 2003 una vida completa de 303 pàgines de Prandelli: "GIACINTO PRANDELLI, Del Recitar Cantando...", de Cornelia Pelletta. El text és en italià, amb 40 pàgines de fotografies, i un CD digital remasteritzat inserit, Giacinto Prandelli cantant 18 àries de L'Elisir d'Amore, Rigoletto, Luisa Miller, Lohengrin, Werther, Manon, La Gioconda, La Bohème, Adriana Lecouvreur, Fedora, Francesca da Rimini, Manon Lescaut i Tosca." El llibre es va presentar a la Scala de Milà en presència del mateix Prandelli sis anys abans de la seva mort el 2010.

Discografia

[modifica]
Enregistraments d'estudi
Incisioni in studio
Enregistraments en directe

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 https://www.treccani.it/enciclopedia/giacinto-prandelli_%28Dizionario-Biografico%29/
  2. "Giacinto Prandelli". Operissimo concertissimo. Archived from the original on 12 March 2012. Retrieved 29 April 2011.
  3. "Addio a Giacinto Prandelli "patriarca" dei tenori italiani". Bresciaoggi. 15 June 2010. Archived from the original on 24 July 2011. Retrieved 29 April 2011.