Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
(2013) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Gilbert Léon Marie Durand 1r maig 1921 Chambèri (França) |
Mort | 7 desembre 2012 (91 anys) Rumilly (França) |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, membre de la Resistència Francesa, sociòleg, antropòleg |
Ocupador | Universitat Pierre Mendès-France Université des sciences sociales de Grenoble (en) |
Carrera militar | |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Obra | |
Estudiant doctoral | Françoise Bonardel, Alain Pessin i Alain Rocher (en) |
Premis | |
|
Gilbert Durand (1 de maig de 1921, Chambéry – 7 de desembre de 2012, Moye) va ser un antropòleg, mitòleg, iconòleg i crític d'art francès, creador de la mitocrítica o mitodologia.
Professor emèrit de la Universitat de Grenoble, on va impulsar la creació del Centre de Recherches sur I´lmaginaire el 1966, deixeble confés del pensador francès Gaston Bachelard (1884-1962), va crear una teoria de la imaginació simbòlica i material centrada en els elements primordials de la cosmogonia d'Empèdocles, terra, aire, aigua i foc, influït també pels treballs psicoanalítics de Carl Gustav Jung (1875-1961) i la seva teoria de l'inconscient col·lectiu (reserva d'imatges primordials o arquetips). Conforme a ella va proposar un innovador enfocament mitològic i arquetípic de la imaginació creadora, amb reconegudes aplicacions en el camp de l'estètica, la iconologia, la iconografia i la crítica literària. Algunes de les seves obres són La imaginació simbòlica; Mite i societat; La mitoanàlisi i la sociologia de les profunditats; Imaginari i pedagogia i la seva gran obra, Les structures anthropologiques de l'imaginaire (1960).
Per Durand, en la seva actuació sociològica i cultural, l'ésser humà està dotat d'una inqüestionable facultat simbolitzadora; per tant, la creació artística i literària no ha de ser concebuda fora d'una poètica de l'imaginari, que interpreta els símbols i les imatges recurrents com a projeccions inconscients dels arquetips en què es configuren les profunditats de l'inconscient col·lectiu. En aquest context d'una perspectiva imagético-temàtica, es deu a Durand una notable i integradora temptativa de classificació taxonòmica de les imatges del sistema antropològic a partir dels arquetips col·lectius, agrupant-les en dos règims, diürn i nocturn, i tres reflexos dominants, posició, digestiu i rítmic o copulatiu. Com aquesta perspectiva mitocrítica i aquest atles antropològic de la imaginació humana està en el deixant de les aportacions de la Psicoanàlisi, del Surrealisme i de la fenomenologia bachelardiana, Durand va procurar argumentar contra la desvaloració ontològica de la imatge i de l'imaginari així com contra els excessos formals de l'Estructuralisme dels anys seixanta i setanta. La seva obra teòrica es vincula amb l'Escola de Eranos (C. G. Jung, Mircea Eliade, Joseph Campbell, Herbert Read, Henry Corbin, Erich Neumann, Karl Kerényi).
Va morir el 7 de desembre de 2012 als 91 anys.
En col·laboració:
«Décès de Gilbert Durand, résistant et anthropologue de l'imaginaire». Arxivat des d e l'originalArxivat 2015-07-13 a Wayback Machine. el 30 de novembre del 2015. Consultat l'11 de desembre del 2012.