Cytisus proliferus ![]() | |
---|---|
![]() Tagasaste ![]() | |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 101608071 ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Tribu | Genisteae |
Gènere | Cytisus |
Espècie | Cytisus proliferus ![]() L.f., 1782 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
La ginestola de les Canàries (Cytisus prolifer), localment anomenada tagasaste, és un petit arbre de fulla perenne que fa fins a 5-6 metres d'alt.[1] És una planta nativa i endèmica dels vessants secs volcànics de les Illes Canàries, concretament l'illa de La Palma, però actualment es cultiva també a Austràlia, Nova Zelanda i moltes altres parts del món com a farratge.[2]
És una planta que pot presentar un port més o menys arbori, segons el seu hàbitat o l'esporga que se li apliqui. Les fulles són trifoliades de color verd blavós - les flors són de color blanc cremós, els llegums són pilosos de color negre quan maduren i les 8 a 16 llavors són de color negre. No té espines. Les llavors germinen amb dificultat i els cal un tractament tèrmic previ.[3][4]
Com altres lleguminoses, té la capacitat d'establir simbiosi amb diverses soques de Rhizobium, i aprofitar la fixació del nitrogen.
El tagasaste prefereix els sols sorrencs i lleugers ben drenats però també prospera en graves, margues, calcàries i laterites.[5]
Resisteix molt la secada, pot sobreviure amb una pluviometria anual de només 200 mm, malgrat que li calen uns 600 mm per a donar una bona producció. En estat adult pot suportar glaçades de fins -9 °C. A les Canàries és un cultiu farratger que ocupa unes 5.000 hectàrees.[6]
Se n'aprofiten sobretot els brots i és un farratge ric en proteïna (20-28%), sense problemes de toxicitat (que tenen altres lleguminoses) i molt palatable encara que menys que Medicago arborea.[7]
El seu farratge té una composició similar a la de l'alfals. És important adobar-lo amb fòsfor. S'ha d'evitar que floreixi, ja que amb la florida disminueix la qualitat farratgera de la fulla.