Gisela de Suàbia

Gisela de Suàbia
	;
Nom original	(de) Gisela von Schwaben
Biografia
Naixement	11 novembre 990 ; Suàbia (Alemanya)
Mort	14 febrer 1043 (52 anys); Goslar (Alemanya)
Causa de mort	disenteria
Sepultura	catedral d'Espira
Regent
Dades personals
Color de cabells	Ros
Activitat
Ocupació	sobirana
Altres
Títol	Emperadriu consort
Família	Conradians
Cònjuge	Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic (1027 (Gregorià)–); Brunó I de Brunswick (1002 (Gregorià)–); Ernest I de Suàbia
Fills	Beatrix Salian; () Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic; Liudolf, Margrave of Frisia; () Brunó I de Brunswick; Gisela of Brunswick; () Brunó I de Brunswick; Ernest II de Suàbia; () Ernest I de Suàbia; Herman IV de Suàbia; () Ernest I de Suàbia; Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic; () Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic; Matilda de Francònia; () Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Pares	Herman II de Suàbia i Gerberga de Borgonya
Germans	Matilda de Suàbia; Herman III de Suàbia; Rudolf von Werl; Bernard I of Werl; Herman II of Werl

Gisela de Suàbia (novembre del 989 o 990 - Goslar, 14 de febrer de 1043) fou emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic com a esposa de Conrad II, era filla de Herman II, duc de Suàbia, i de Gerberga de Borgonya.

Biografia

El 1002 Gisela es va casar amb el comte Brunó I de Brunsvic. En segones núpcies desposà Ernest I, duc de Suàbia i, en enviudar-ne el 1015, esdevingué regent per al seu fill Ernest II, encara que li va ésser retirat aviat l'encàrrec de la regència al·legant-se que els llaços de consanguinitat amb el seu espòs difunt eren execessivament estrets.

El seu tercer matrimoni, celebrat el 1016 o 1017, la uní a Conrad el Sàlic, que més endavant esdevindrà emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Amb ell, va tenir un paper actiu en la política imperial, participant en les reunions del consell i reeixint a obtenir per al seu marit els drets de successió del regne del seu oncle Rodolf III de Borgonya.

Gisela s'interessà també en els afers de l'església i intervingué en els nomenaments de bisbes i abats-prínceps, participant en diversos sínodes eclesiàstics.

Gisela morí de disenteria en el palau imperial de Goslar el 1043 i fou enterrada a les catacumbes de la catedral imperial d'Espira, a Alemanya, al costat d'altres emperadors i membres de la família imperial.

Descendència

Gisela tingué nombrosos fills dels seus tres matrimonis.

De Brunó I, comte de Brunsvic, tingué:

Liudolf, marcgravi de Frísia (circa 1003 - 1038);
un altre noi i dues noies.

D'Ernest I, duc de Suàbia:

Ernest II, duc de Suàbia (circa 1010 – 17 d'agost de 1030);
Herman IV, duc de Suàbia (circa 1015 – 28 de juliol de 1038).

De Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, infantà tres fills:

Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic (29 d'octubre de 1017 – 5 d'octubre de 1056);
Matilde (1027 – gener de 1034);
Beatriu (circa 1030 – 26 de setembre de 1036).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gisela de Suàbia

Ressenya al web Guide2womenleaders. (anglès)