Giulio Natta
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 febrer 1903  Porto Maurizio (Itàlia) (oc)  | ||
| Mort | 2 maig 1979 (76 anys) Bèrgam (Itàlia) | ||
| Causa de mort | malaltia de Parkinson | ||
| Formació | Politècnic de Milà | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Química orgànica | ||
| Lloc de treball | Pavia Milà Torí Roma | ||
| Ocupació | químic, inventor, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Politècnic de Milà Universitat de Milà Universitat de Pavia Universitat de Roma La Sapienza Politècnic de Torí | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| Lloc web | giulionatta.it | ||
Giulio Natta (Porto Maurizio, 26 de febrer de 1903 - Bèrgam, 2 de maig de 1979) fou un enginyer químic i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Química juntament amb Karl Ziegler l'any 1963 pels "els seus descobriments en el camp de la química i la tecnologia de polímers",[1] en particular pel desenvolupament de catalitzadors capaços d'operar en l'estereoquímica del propilè de les reaccions de polimerització[2] per a la producció de polipropilè isotàctic[3] (polimeritzacions estereoespecífiques).[4][5]
Biografia
[modifica]Giulio Natta va néixer a Porto Maurizio, aleshores capital de la província homònima (la d'Imperia va néixer als anys vint de la fusió amb Oneglia), el 26 de febrer de 1903, fill de Francesco Maria, magistrat, i Elena Crespi. La seva mare, ja vídua d'un reconegut metge anglès amb qui havia tingut una filla, es va encarregar activament de l'educació de Giulio des dels seus primers anys, ensenyant-li a llegir a una edat molt primerenca. Natta va romandre sempre lligat a la seva família i als seus llocs d'origen a la costa de Ligúria, on anava sovint quan era possible.[6]
Llicenciat amb només 16 anys a l'institut clàssic Cristoforo Colombo de Gènova, va cursar el curs preparatori d'enginyeria de dos anys a la mateixa ciutat.[7] L'any 1921 es va matricular al grau d'Enginyeria Industrial del Politècnic de Milà i l'any següent també esdevingué estudiant intern a l'Institut de Química General i Inorgànica del Politècnic. Llicenciat en Enginyeria Química l'any 1924, amb només 21 anys, amb Giuseppe Bruni, de seguida esdevingué el seu ajudant i, des del 1925 fins al 1933, fou responsable de la química analítica a la Politècnica. Paral·lelament, del 1929 al 1933, també va ser responsable de la química física a la Facultat de Ciències de la Universitat de Milà. En aquest període, Natta ja es va distingir per algunes de les seves investigacions en cristal·lografia i química industrial inorgànica.[8]
Va estudiar i es va doctorar l'any 1924 en enginyeria química a l'Institut Politècnic de Milà. El 1933 fou nomenat professor de química a la Universitat de Pavia, el 1935 ho fou de la Universitat de Roma La Sapienza, entre 1936 i 1938 de l'Institut Politècnic de Química Industrial de Torí i finalment el 1938 cap del departament d'enginyeria química de l'Institut de Milà.[9]
Natta morí el 2 de maig de 1979 a la seva residència de Bèrgam, ciutat de la Llombardia.
Recerca científica
[modifica]Les seves primeres investigacions van culminar en nous mètodes de síntesi del metanol, però a partir de 1950 es va dedicar gairebé exclusivament a la química dels alts polímers. L'any 1954 va aconseguir manufacturar polipropilè amb una alta cristal·lització fraccionant barreges amorfes, sent denominat "isotàctic" per la simetria espacial de la seva estructura molecular. Continuant els seus estudis sobre els polímers macromoleculars, va contribuir de manera extraordinària a l'actual coneixement del mecanisme d'acció dels catalitzadors estereoespecífics i dels polímers d'estructura espacial de gran regularitat.[9]
El 1963 fou guardonat, al costat del químic alemany Karl Ziegler, amb el Premi Nobel de Química pels seus treballs en la tecnologia dels polímers d'alta massa molecular.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 The Nobel Prize in Chemistry 1963.
- ↑ Cfr. R.J. Fessenden, J.S. Fessenden, Chimica organica, Piccin Editore, Padova, 1983, Cap. 9, § 9.17-A, p. 431.
- ↑ Cfr. E. Stocchi, Chimica Industriale Organica, Editrice Edisco, Torino, 1990, Cap. 13, in particolare Parti I, II, § 7.13.
- ↑ Cfr. G. Natta, M. Farina, Stereochimica: molecole in 3D, A. Mondadori, Milano, 1968, p. 8.
- ↑ Cfr. pure A. Di Meo (a cura di), Storia della chimica in Italia, Edizioni Theoria, Roma-Napoli, 1989, Ultimo Capitolo.
- ↑ Le notizie biografiche qui riportate, sono tratte principalmente da I. Pasquon, "Natta, Giulio", Dizionario Biografico degli Italiani, Volume 78, Anno 2013, e da L. Cerruti, "Natta, Giulio", Il contributo italiano alla storia del Pensiero-Scienze, Anno 2013.
- ↑ Nella riforma universitaria di allora, poteva esistere, internamente alle facoltà di scienze delle varie università, un biennio propedeutico, terminato il quale si poteva poi accedere al triennio di specializzazione in ingegneria nelle relative facoltà, dove queste esistevano.
- ↑ Cfr. P.J.T. Morris, Polymer Pioneers. A Popular History of the Science and Technology of Large Molecules, 2nd edition, Beckman Center for the History of Chemistry, No. 5, The University of Pennsylvania Press, Philadelphia (PA), 1990, pp. 81-90.
- ↑ 9,0 9,1 "NATTA, Giulio" in Dizionario Biografico degli Italiani, Volume 78 (2013).
Enllaços externs
[modifica]- «Giulio Natta» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
