Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 novembre 1803 Bassano del Grappa (Itàlia) |
Mort | 6 novembre 1880 (76 anys) Tezze sul Brenta (Itàlia) |
Rector Universitat de Pàdua | |
1866 – 1867 | |
Senador del Regne d'Itàlia | |
Dades personals | |
Es coneix per | Primera noció de vector |
Activitat | |
Camp de treball | Geometria algebraica |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Universitat de Pàdua |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Altres | |
Títol | Comte |
Cònjuge | Maria Tavelli |
Pares | Ernesto Bellavitis i Giovanna Navarini |
Giusto Bellavitis (1803-1880) fou un matemàtic italià.
Bellavitis va estudiar pel seu compte sense obtenir mai cap titulació oficial. Malgrat això, va ser admès al Institut Venecià el 1840 i el 1843 donava classes de matemàtiques al Institut de Vicenza. El 1845 va ser escollit catedràtic de geometria descriptiva a la universitat de Pàdua, càtedra que canviaria per la d'àlgebra i geometria analítica després de l'unificació italiana.[1]
Bellavitis va tenir un fill que també va ser professor a la universitat de Pàdua. Va ser nomenat pel govern, senador del Regne d'Itàlia. Va ser membre de l'acadèmia dei Lincei i de la Società Italiana delle Scienze, deta dei XL (eren quaranta membres).
Bellavitis és recordat pel seu càlcul d'equipolències (1835), que cal entendre com un antecedent del concepte de vector.[2] Per això, pot ser considerat el primer matemàtic en definir l'adició de vectors en el espai.[3]