Glaucodot
 Glaucodot | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Co0,5Fe0,5)AsS |
| Epònim | cel |
| Localitat tipus | Huasco, Província d'Huasco, Regió d'Atacama, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EB.10c |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.10c |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.09 |
| Dana | 2.12.6.1 |
| Heys | 3.10.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,158(1) Å; b = 5,6462(4) Å; c = 3,3196(2) Å |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Grup espacial | pmn21 |
| Color | blanquinós gris-estany a blanc-plata vermellós |
| Macles | en {101}, en {012} formant macles de penetració cruciformes |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Densitat | 6,055 g/cm3 (mesurada); 6,155 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | visible |
| Impureses comunes | Ni |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Gl |
| Referències | [1] |
El glaucodot o ferrocobaltita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de l'arsenopirita. Anomenat el 1849 per August Breithaupt i Karl Friedrich Plattner del grec γλαυκός, blau cel, i δίδω, donar, pel seu ús en la fabricació de vidre blau.
Característiques
[modifica]El glaucodot és un sulfur de fórmula química (Co0,5Fe0,5)AsS. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. El color blavós és causat pel contingut en Co2+. Químicament és molt similar a la cobaltita (idealment CoAsS) i l'al·loclasita, més rica en Co que el glaucodot.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el glaucodot pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita per primera vegada a la localitat de Huasco, dins la província d'Huasco, a la regió d'Atacama (Xile). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Referències
[modifica]
- ↑ «Glaucodot» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ «Glaucodot» al Diccionari General de Ciències de la Terra