Gliese 667

Gliese 667
Tipus	sistema estel·lar triple, font d'infrarojos i font astrofísica de rajos X
Tipus espectral (estel)	K3V+K5V[1]
Constel·lació	Escorpió
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	23,2 a. ll.
Radi	0,76 R☉
Magnitud absoluta	7,078
Magnitud aparent (V)	5,89 (banda V)[2]
Massa	0,73 M☉
Temperatura efectiva	4.646 K[3]
Paral·laxi	146,29 mas[4]
Moviment propi (declinació)	−77,02 mas/a [4]
Moviment propi (ascensió recta)	1.129,76 mas/a [4]
Velocitat radial	2,7 km/s[5]
Gravetat superficial equatorial	41.000 cm/s²[3]
Ascensió recta (α)	17^h 18^m 57.1648^s[4]
Declinació (δ)	-35° 0' 36.8584''[4]
Metal·licitat	−0,43[6]
Color	1,031
Lluminositat	0,13 lluminositats solars
Format per	Gliese 667 A ^(en) Gliese 667 B ^(en) Gliese 667 C ^(en)
Catàlegs astronòmics
HD 156384 (Henry Draper Catalogue) SAO 208670 (Catàleg SAO) HIP 84709 (Catàleg Hipparcos) 2MASS J17185698-3459236 (2MASS) HR 6426 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 17156-3456 (IRAS) 1RXS J171856.8-345928 (1RXS) CCDM J17190-3459AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) CD-34 11626 (Córdoba Durchmusterung) CPC 17 9133 (Cape Photographic Catalogue) CPD-34 6803 (Cape Photographic Durchmusterung) CSI-34 11626 21 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars) GC 23362 (Catàleg General, Catàleg General de Boss) GCRV 9982 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) GJ 667 (Gliese Catalogue of Nearby Stars) HIC 84709 (Hipparcos Input Catalogue) IDS 17121-3453 (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) IDS 17121-3453 AB (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) JP11 2840 (JP11) LFT 1336 (Luyten Five-Tenths catalogue) LHS 442 (Luyten Half-Second catalogue) LPM 638 (Luyten Proper-Motion catalogue) LTT 6888 (Luyten Two-Tenths catalogue) N30 3854 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) NLTT 44531 (New Luyten Two-Tenths catalogue) NSV 8482 (New Catalogue of Suspected Variable Stars) PLX 3924 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PPM 296186 (Catàleg d'estrelles PPM) SRS 43662 (Southern Reference Star Catalog) UBV 14705 (UBV) WDS J17190-3459AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) Ci 20 1030 (Catàleg d'estrelles de moviment propi) MSX6C G351.8413+01.4245 (MSX6C Infrared Point Source Catalog. The Midcourse Space Experiment Point Source Catalog Version 2.3 (October 2003) ^(en) ) PM 17155-3456 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more) WEB 14302 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)

Gliese 667 (també coneguda com a GJ 667, Gl 667, 142 G. Scorpii or HR 6426)^[7] és un sistema estel·lar triple a la constel·lació de l'Escorpió a 22,1 anys llum del sistema solar. Prop dels tres estels s'hi troba un altre estel de magnitud 12, però no lligat gravitatòriament al sistema. A simple vista s'observa com una única estrella tènue de magnitud aparent +5,89.

Sistema d'estrelles

Gliese 667 és un sistema triple, on la component C orbita al voltant del parell interior format per A i B. Les dues components més brillants, Gl 667 A i Gl 667 B, es troben separades per una distància mitjana de 12,6 UA, no obstant presenten una òrbita excèntrica, que les porta fins a proximitats de 5 AU fins a 20 AU. L'òrbita triga 42,15 anys a completa una volta. La distància orbital es trasllada fins a una mitjana d'1,8 ". Gl 667 C orbita més lluny, entre 56 i 215 ua, arribant a una separació angular de 30".

Gliese 667 A

És la component més brillant, és una nana taronja de tipus espectral K3V la lluminositat correspon al 12% de la lluminositat solar. Té una massa de 0,75 masses solars i un radi equivalent al 76% del radi solar. La seva metal·licitat, basada en la seva abundància relativa de ferro, és clarament inferior a la del Sol, al voltant del 37% d'aquesta.^[8] Es pensa que pot ser una estrella variable.

Gliese 667 B

És també una nana taronja encara més tènue que la component A. De tipus espectral K5V, la seva lluminositat correspon al 5% de la del Sol L'òrbita de Gliese 667 A i B és notablement excèntrica (ε = 0,58), amb una separació mitjana de les dues de 12,6 ua, sent el període orbital de 42,15 anys.^[9]

Gliese 667 C (LHS 443)

És una nana vermella de tipus M1.5-2.5V amb una lluminositat que correspon al 0,3% de la lluminositat solar, té un diàmetre equivalent al 38% del solar i una massa aproximada de 0,42 masses solars.^[10] La seva separació respecte al parell AB ha variat des de 8-30,5 segons sexagesimals entre 1889 i 1948, el que equival a una separació real entre 56 i 213 ua.^[9] GJ 2130 A, a 3,5 anys llum, és l'estrella coneguda més propera al sistema Gliese 667.^[9]

Sistema planetari

Impressió artística de l'exoplaneta Gliese 667 Cb, amb els sistema binari Gliese A i B al fons.

S'han descobert dos planetes extrasolars orbitant al voltant de Gliese 667 C, els planetes anomenats Gliese 667 Cb (GJ 667 Cb) i Gliese 667 Cc (GJ 667 Cc), amb masses d'almenys 6,0 vegades i 3,9 la de la Terra respectivament, i per tant, són classificats com Súper Terres.

GJ 667 Cb

Va ser descobert per l'espectògraf d'alta precisió de Xile conegut com a HARPS, el 19 d'octubre de 2009. Es mou a una distància mitjana de 0,05 ua respecte a l'estrella i el seu període orbital és d'aproximadament 7 dies.^[11]

GJ 667 Cc

El seu descobriment va ser anunciat el 2001, i no va ser fins al febrer de 2012 quan els investigadors dirigits per l'Institut Carnegie i la Universitat de Göttingen per a la Ciència el van marcar com un dels millors candidats de posseir aigua líquida i, per tant, de poder albergar vida.^[12] El seu període orbital és d'aproximadament un mes a una distància de 0,28 ua.

Nom		Massa	Semieix major	Període orbital	Excentricitat orbital	Descoberta
Gliese 667 Cb		0,018 MJ	0,05 ua	7 dies	0,18 ± 0,04	2009
Gliese 667 Cc		0,012 MJ	0,28 ua	28,1 dies	<0,27	2001

Vegeu també

• Llista de planetes extrasolars

Referències

1. «Search for associations containing young stars (SACY). I. Sample and searching method» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 12-2006, pàg. 695-708. DOI: 10.1051/0004-6361:20065602.
2. «Photometric and astrometric observations of close visual binaries». Astronomy and Astrophysics, 1982, pàg. 221–235.
3. Mariagrazia Franchini «The FEROS-Lick/SDSS observational data base of spectral indices of FGK stars for stellar population studies» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 04-06-2014, pàg. 220–228. DOI: 10.1093/MNRAS/STU873.
4. Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
5. Andrei Avrelʹevich Tokovinin «Radial velocities of southern visual multiple stars» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 03-12-2014, pàg. 8. DOI: 10.1088/0004-6256/149/1/8.
6. Michel Mayor «Spectroscopic metallicities for planet-host stars: Extending the samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2005, pàg. 1127–1133. DOI: 10.1051/0004-6361:20052895.
7. NSV 8482 - Variable Star (SIMBAD)
8. «26A ... 437.1127S & db_key = AST & nosetcookie = 1 Spectroscopic metallicities for planet-host stars: Extending the samples». Astronomy and Astrophysics, 437, 3, 2005. pp. 1127-1133.^{[Enllaç no actiu]}
9. «MLO 4 (Solstation)». Arxivat de l'original el 2019-04-23. [Consulta: 4 febrer 2012].
10. LHS 443 (SIMBAD)
11. php? st = GJ +667 C GJ 667 C (The extrasolar Planets Encyclopaedia)^{[Enllaç no actiu]}
12. El periódico.cat. «Descoberta una Súper Terra amb més possibilitats de tenir aigua i vida», 03-02-2012.