Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Gloria Méndez Ramos 19 abril 1919 Ciutat de Mèxic |
Mort | 13 abril 1983 (63 anys) Ciutat de Mèxic |
Causa de mort | malaltia |
Activitat | |
Ocupació | actriu de televisió, actriu de cinema, actriu de teatre |
Activitat | 1938 - |
Família | |
Cònjuge | Abel Salazar (1958–1960) |
Parella | Jorge Negrete |
|
Gloria Méndez Ramos (Ciutat de Mèxic, 19 d'abril de 1919-Ciutat de Mèxic, 13 d'abril de 1983), coneguda com a Gloria Marín, va ser una actriu mexicana.[1]
Gloria Marín era filla de la ballarina María Laura Ramos Luna (que usava el nom de Laura Marín) i de l'industrial Pedro Méndez Armendáriz, oncle de l'actor Pedro Armendáriz. Als sis anys va iniciar la seva carrera al costat de la seva mare, qui tenia una companyia de teatre i va continuar treballant en teatres i carpes del vell centre de la ciutat, entre les quals destacava El Salón Rojo, on se la coneixia com "la Precoz Glorina"; es va presentar després a El Mayab i a la carpa de la Santa María La Ribera, on Gloria Marín va treballar amb Joaquín Pardavé, cunyat del seu oncle Santiago Méndez Armendáriz.}
Després d'haver perdut 9 quilos (el sobrepès li havia impedit obtenir el paper en una altra pel·lícula), va obtenir un paper en la cinta Los millones de Chaflán. Als 15 anys es va casar amb l'oficial Arturo Vargas, un agent de trànsit. Va filmar 19 pel·lícules entre 1938 i 1941. Va actuar amb Cantinflas a El gendarme desconocido. Va conèixer Jorge Negrete al rodatge di ¡Ay Jalisco, no te rajes! i va iniciar una relació amb ell, en unió lliure, durant 11 anys en els quals va treballar com coestelar en la majoria de les seves pel·lícules.[2]
Gloria Marín va ser nominada al Premi Ariel, per la seva actuació a Si Adelita se fuera con otro. En 1942 va alternar amb Fernando Soler, a la pel·lícula Qué hombre tan simpático. També va ser parella del periodista Carlos Denegri i esposa de l'actor Abel Salazar, amb qui es va casar en la Ciutat de Mèxic el 31 de maig de 1958 i de qui es va divorciar en 1960.[3][4]
Va guanyar dues Diosas de Plata per les pel·lícules, Mecánica nacional i Presagio. Durant 30 anys, Marín va anar també estrella en la televisió mexicana, on va protagonitzar diversos estel·lars en telenovel·les com La hiena, Hermanos Coraje i nombrosos teleteatres. Va protagonitzar algunes obres de teatre com Debiera haber obispas, Tan cerca del cielo i La jaula de cristal, als Estats Units.
Gloria Marín va morir el 13 d'abril de 1983, als 63 anys, a l'Hospital Español de la Ciutat de Mèxic, víctima d'una aturada respiratòria, a conseqüència d'un emfisema pulmonar ocasionat per tabaquisme. Va ser cremada, i les seves restes es troben al Panteón Jardín, en la secció d'actors.[5][6]