Glucagó

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

glucagón

Substància	tipus d'entitat química
Massa molecular	3.482,7 Da
Estructura química
Fórmula química	C₁₅₃H₂₂₅N₄₃O₄₉S
Identificadors
Símbol	GCG
HUGO	4191
Entrez	2641
OMIM	138030
RefSeq	NM_002054
P01275
PDB	1BH0, 1NAU, 2G49, 2M5P i 2M5Q

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Glucagó

Dades clíniques
Risc per l'embaràs	categoria B per a l'embaràs als EUA
Grup farmacològic	proteïna
Codi ATC	H04AA01
Dades químiques i físiques
Fórmula	C153H225N43O49S
Massa molecular	3.482,7 Da
Identificadors
Número CAS	9007-92-5
PubChem (SID)	16186314
IUPHAR/BPS	1136
DrugBank	DB00040
KEGG	C01501 i D00116
ChEBI	5391
ChEMBL	CHEMBL266481
AEPQ	100.029.722

El glucagó és una hormona peptídica de 29 aminoàcids que actua en el metabolisme dels hidrats de carboni. Té un pes molecular de 3.485 daltons i va ser descobert el 1923 per Charles Kimball i John Murlin. Aquesta hormona és sintetitzada per les cèl·lules α del pàncrees (en uns punts anomenats illots de Langerhans).

La seva estructura primària és:

NH₂-His-Ser-Gln-Gly-Thr-Phe-Thr-Ser-Asp-Tyr-Ser-Lys-Tyr-Leu-Asp-Ser-Arg-Arg-Ala-Gln-Asp-Phe-Val-Gln-Trp-Leu-Met-Asn-Thr-COOH

És una hormona que eleva el nivell de glucosa en la sang, el contrari a la insulina, que l'abaixa. Quan l'organisme requereix més sucre en la sang, les cèl·lules alfa del pàncrees elaboren el glucagó. Aquest glucagó mobilitza les reserves de glucosa presents en el fetge en forma de glucogen. Encara que en els músculs hi ha reserves de glicogen, no són mobilitzades pel glucagó. En cas de necessitat l'hormona de l'estrès, l'adrenalina, sí que en pot mobilitzar les reserves musculars.

Una de les conseqüències de la secreció del glucagó és la disminució de la fructosa-2,6-bisfosfat i l'augment de la gluconeogènesi

De vegades s'usa el glucagó injectable en els casos de xoc insulina. La injecció de la glucagó ajuda a elevar el nivell de glucosa en la sang. Les cèl·lules reaccionen usant la insulina addicional per produir més energia de la quantitat de glucosa en la sang.

El glucagó també s'utilitza com a antídot per a les intoxicacions per beta-bloquejants.

Efectes:

Metabòlics: indueix catabolisme del glicogen hepàtic; indueix l'augment de la gluconeogènesi, amb la consegüent cetogènesi.

Cardíac: efecte beta, inotròpic i cronotròpic positiu, similar a l'estímul beta adrenèrgic.

Múscul llis: indueix una relaxació intestinal aguda.

Altres: indueix l'augment de les catecolamines; indueix la disminució de l'alliberament d'insulina.