El gneis és una roca metamòrfica formada per metamorfisme regional. Es tracta de roques viades, amb una alternança característica de vies o bandes clares i fosques. Les vies fosques són constituïdes per miques i/o amfíbols i les clares i granuloses són compostes per cristalls de quars i de feldespats, el gra és de mida mitjana o grossa, sovint ben visible a ull nu.[1][2][3] En alguns casos hi ha la presència de grans cristalls, anomenats porfiroblasts, o d'agregats de forma lenticular, habitualment de feldespats que semblen ulls, llavors es parla de gneis ocel·lar.[4]
La paraula gneis s'ha utilitzat en català des de 1868.[8] És un manlleu de l'alemany Gneis, que probablement es deriva del nom gneist, "espurna" (anomenada així perquè la roca brilla) de l'alt alemany mitjà.[9] L'origen alemany és comú per altres llengües del nostre entorn, incloent l'anglès "gneiss" (des de 1757),[10] o el francès, primer com a Kneiss el 1750 i a partir de 1774 amb la forma gneiss.[11]
↑Henckel, Johann Friedrich. Pyritologia, or a History of the Pyrites …. London, England: A. Millar and A. Linde, 1757, p. 308. Des de la p. 308: " … to which we may add this conjecture, that the black vein-stone, or rock, usually called kneiss, at Friberg, … "
↑J. Ch. Valmont de Bomare, Mineralogie, ou Nouvelle exposition du regne mineral, Paris : Vincent, 1774, p. 429