Going My Way i Der Weg zum Glück | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Leo McCarey |
Protagonistes | |
Producció | Leo McCarey |
Dissenyador de producció | Hans Dreier |
Guió | Frank Butler i Frank Cavett |
Música | Robert Emmett Dolan |
Fotografia | Lionel Lindon |
Muntatge | LeRoy Stone |
Vestuari | Edith Head |
Productora | Paramount Pictures |
Distribuïdor | Paramount Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1944 |
Durada | 130 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Santa Monica |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica, drama, comèdia romàntica i cinema musical |
Lloc de la narració | Nova York |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar al millor actor secundari (1945) Oscar al millor actor (1945) Oscar al millor actor (1945) Oscar a la millor direcció (1945) Oscar a la millor història (1945) Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1945) Oscar al millor muntatge (1945) Oscar al millor guió adaptat (1945) Oscar a la millor pel·lícula (1945)
|
Premis | |
Going My Way és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Leo McCarey, estrenada el 1944.
A partir d'una història pròpia, Leo McCarey va dirigir aquesta pel·lícula on s'honra el sacerdoci, i es presenta a un membre d'aquesta professió de servei als altres dotat d'una gran simpatia, entranyablement interpretat pel gran Bing Crosby. La cinta va ser la gran triomfadora en els Oscars de 1944, i va assolir tal èxit de públic que va originar una seqüela, Les campanes de Santa María, en la qual a Bing Crosby s'afegiria la guardonada Ingrid Bergman. Va obtenir set estatuetes i va ser nominada a uns altres tres premis.