Una goleta és un vaixell de dos o més pals (n'hi ha hagut fins de set pals) amb veles de tall.[1] L'arbre mestre és el situat més a popa i, generalment, és més alt que el trinquet. L'aparell està format per veles àuriques (cangrea, escandalosa) o bermudianes i veles de ganivet (floc, estai), és a dir, veles disposades al pal seguint la línia de crugia, de proa a popa, en comptes de muntades en vergues transversals com les veles quadrades o caires.
La goleta apareix al segle xviii i té característiques funcionals semblants al bergantí, del qual es diferencia principalment pel seu aparell. És un vaixell capaç d'arribar a gran velocitat en cenyida i través, i es va emprar de forma semblant al bergantí, encara que per la seva menor mida es destinava més a activitats mercants de cabotatge. L'aparell de ganivet requereix menys personal per al seu maneig. Les goletes solien ser més petites que els bergantins, encara que també n'hi va haver de més tonatge, les quals es van emprar en navegació entre continents.
La goleta desapareix al segle xix. El seu aparell va tenir gran influència en les embarcacions esportives de vela actuals i en les construccions modernes de grans vaixells de vela, com vaixells escola o per a entreteniment, que gairebé sempre fan servir aparells de tipus goleta o les seves variants.
Embarcacions amb variants de l'aparell de la goleta, a més del bergantí-goleta (pal trinquet aparellat de creu, per exemple el Juan Sebastián Elcano (A-71)) són la goleta de velatxo, amb una o dues d'aquestes veles al trinquet (el pal més proper a proa); goleta de gàbia (trinquet amb cangrea, escandalosa i gàbia en major); goleta-pollacra, aparellat de goleta i amb el trinquet amb dues veles quadres i cangrea, sense cofa ni creuera. Pailebot (goleta petita; en rigor de només 2 pals), quetx (amb dos pals, com la goleta: el trinquet i el pal major).
La goleta més gran de la marina mercant del món va ser el Thomas W. Lawson (1902-1907), un veler amb buc d'acer nord-americà amb set pals i una càrrega màxima d'11.000 tones.
1926. Adventure. Goleta de pesca sense bauprès.[4][5]
Atlantic, goleta de tres pals que va conservar el rècord de la travessa de l'oceà Atlàntic durant molts anys.
Pride of Baltimore. Un clíper corsari aparellat com a goleta de velatxos. Originalment anomenat "Chasseur". Una rèplica seva va naufragar per culpa d'una tempesta blanca.[6]
Bluenose. Goleta canadenca de pesca dels Grand Banks i, també, campiona de regates.[7][8]
Hi ha una goleta excepcional en fase de construcció des de fa set anys.[18] Quan es construeixi, el Dream Symphony serà el veler més gran del món amb 462 peus d’eslora. També el buc serà extraordinari, en un vaixells d’aquestes dimensions. Serà, bàsicament, de fusta d’iroko emmotllada en fred.
Pel que fa a l’aparell serà de goleta: una goleta d’estais de quatre arbres.
La consulta comparada en diccionaris dels termes relacionats amb "goleta", en diversos idiomes (schooner, goletta, pailebot, vela àurica, ...), permeten estudiar l'antiguitat i la difusió d'aquest tipus de vaixell.
1781. Dictionnaire historique, théorique et pratique de marine. Par M. de Saverien.[19]
1783. Vocabulaire des termes de marine anglois et françois en deux parties.[20]
1792. Dictionnaire de la marine françoise: avec figures.[21]