![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Alejandro Saderman |
Protagonistes | |
Director artístic | Marietta Perroni |
Guió | Alejandro Saderman i Juan Carlos Gené |
Música | Julio D'Escrivan |
Fotografia | Adriano Moreno |
Muntatge | Claudia Uribe |
Dades i xifres | |
País d'origen | Veneçuela ![]() |
Estrena | 1994 ![]() |
Durada | 106 min ![]() |
Idioma original | castellà ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Golpes a mi puerta és una pel·lícula coproducció de l'Argentina, Cuba i Veneçuela filmada en colors dirigida per Alejandro Saderman sobre el seu propi guió escrit en col·laboració amb Juan Carlos Gené sobre l'obra teatral de Juan Carlos Gené que es va estrenar l'1 de setembre de 1994 i que va tenir com a actors principals a Verónica Oddó, Elba Escobar, Juan Carlos Gené i José Antonio Rodríguez.[1] La pel·lícula va ser seleccionada per representar Veneçuela a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en els Premis Oscar de 1994, però no fou nominada.[2]
En un país llatinoamericà, dues monges oculten a un dissident pròfug del govern dictatorial.
Aquest primer llargmetratge d'Alejandro Saderman confronta aspectes entre dos mons:Un oprimit i assetjat; un altre repressor i autoritari. El seu autor no s'allunya de l'obra teatral de Juan Carlos Gené (coautor del guió), amb un maneig impecable del crescendo dramàtic d'una obra tancada en si mateixa, aconseguint seqüències d'innegable valor tant per la força dels seus diàlegs com per la puresa de la posada en escena.
Adolfo C. Martínez, a La Nación, opinó:
« | «Transcendeix les fronteres llatinoamericanes per a convertir-se en una història universal que expressa la força de la consciència i la dignitat en temps de temps d'horror.» | » |
J.D. a El Cronista Comercial va dir:
« | «Una contundent despesa comercial de resistència enfront de l'avanç de la era del buit.» | » |
Daniel López, a La Razón, va opinar:
« | «Per a mi Cops… no és un film polític…En tot cas, és polític el seu context. En essència mostra un conflicte humà permanent. Parla de la vida i la mort, de la consciència, de la realitat del compromís » | » |
Manrupe i Portela escriuen:
« | «Primer llarg de ficció de Saderman, amb més importància conceptual que formal i actuacions convincents.» | » |