(2017) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 desembre 1955 (68 anys) Santiago de Xile |
Formació | Universitat de París École nationale supérieure Louis-Lumière Saint George's College |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, guionista |
Obra | |
Obres destacables
| |
Gonzalo Eugenio Justiniano Rodríguez (Santiago, 20 de desembre de 1955) és un director, productor i guionista de cinema xilè, guanyador de nombrosos premis internacionals. La seva cinematografia és de to sociològic.[1]
Després de fer estudis en la Universitat de París i a l'Escola de Cinema Louis Lumière, en França, va tornar a Xile el 1984, realitzant un documental sobre el moviment punk xilè, amb el títol Los guerreros pacifistas. A l'any següent va dirigir el seu primer llargmetratge, Los Hijos de la Guerra Fría, que guanyaria el premi Opera Prima en Biarritz, el Fòrum Award Festival Internacional de Cinema de Berlín i el premi al millor director del Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias. El 1988 va presentar el film Sussi, que va obtenir un gran èxit de públic.
En la dècada de 1990 va realitzar els llargmetratges Caluga o menta (1990), Amnesia (1994) - guanyador de diversos premis en el Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana (1994),[2] el Premi al Director jove en el Festival Internacional de Cinema de Friburg (1995), el Premi del Públic en el Festival Internacional de Berlín (1995) i el Premi Kikito d'or en el Festival de Cinema de Gramado (1995) -, i Tuve un sueño contigo (1999), guanyadora del Premi Claqueta i Millor pel·lícula iberoamericana al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.
En la dècada de 2000 va dirigir els films El Leyton (2002), basat en el conte La red de l'escriptor xilè Luis Alberto Acuña Gatillon, B-Happy (2003) - guanyadora de diversos premis internacionals -, i Lokas (2008).