Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 abril 1934 Santa Rosalía de Camargo (Mèxic) (en) |
Mort | 2 juny 1998 (64 anys) Ciutat de Mèxic |
Causa de mort | mort accidental, accident de trànsit |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, guionista, actor, actor de televisió |
Activitat | 1973 - |
Família | |
Germans | Alma Delfina Socorro Bonilla Margarita Isabel |
Gonzalo Martínez Ortega (Camargo, Chihuahua, 27 d'abril de 1934 - Cuernavaca, 2 de juny de 1998) va ser un director, guionista i productor de cinema i televisió mexicà.[1]
Després d'estudiar comptabilitat a Mèxic, va viatjar a la Unió Soviètica per a continuar els seus estudis. Va estudiar durant set anys a l'Institut de Ciències Cinematogràfiques de Moscou, graduant-se com a director de cinema i televisió. Abans de tornar a Mèxic va ser assistent d’Igor Talankin en Txaikovski (1969).
Va fer les seves primeres incursions al cinema com a extra. Entre altres activitats relacionades amb la indústria cinematogràfica, Gonzalo Martínez va ser censor de cinematografia de RTC en 1960 i cofundador de Directores Asociados, S. A. el 1974. També va ser fundador del programa Memoria Audiovisual de los Pueblos Indígenas de l’Instituto Nacional Indigenista (INI), per al qual va filmar a més de vint grups indígenes de tot el país.[2]
Gonzalo Martínez Ortega és germà de les actrius Socorro Bonilla, Evangelina Martínez i Alma Delfina, i el ja mort locutor Mario Iván Martínez, a més de Luz Obdulia, Leopoldo, Guillermina, Rosa María i María Dora. També és oncles dels actors Evangelina Sosa, Roberto Sosa, Sergio Bonilla i Mario Iván Martínez.
Va morir el 2 de juny de 1998 als 64 anys després d'un accident de trànsit.
Al llarg de la seva carrera com a director va rebre alguns reconeixements, com: l’ Ariel d'Or i sis Ariel de Plata (1974), entre ells el de Millor Direcció i Millor Argument Original per El principio (1972); i el primer lloc en l'II Concurs de Guions Cinematogràfics de la Societat General d'Escriptors de Mèxic (SOGEM), també per El principio. El triomf d'aquesta pel·lícula va significar la seva entrada oficial a la indústria nacional. Unes altres de les seves pel·lícules també van estar nominades als Ariels, com a Longitud de guerra (1975), la qual va estar nominada per a Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Argument Original i Millor Edició (Carlos Savage) en 1977. En 1997 la Societat Mexicana de Directors li va atorgar la Medalla de Plata per 25 anys de trajectòria. (Dir. Francisco Guerrero, 1982-1983).
Categoria | Persona | Resultat |
---|---|---|
Millor direcció d'escena | El vuelo del águila Jorge Fons |
Guanyador |
Categoria | telenovel·la | Resultat |
---|---|---|
Millor Programa Cultural Dramatitzat | la antorcha encendida | Guanyador |