Gordon Whyburn

Gordon Whyburn

Biografia
Naixement	7 gener 1904 Lewisville (Texas)
Mort	8 setembre 1969 (65 anys) Charlottesville (Virgínia)
Sepultura	Cementiri i columbari de la Universitat de Virginia ^38° 02′ 09″ N, 78° 30′ 47″ O / 38.035911°N,78.513031°O / 38.035911; -78.513031
President Societat Americana de Matemàtiques
1953 – 1954 ← John von Neumann – Raymond Wilder →
Dades personals
Formació	Universitat de Viena (1929–1930) Universitat de Texas a Austin (1922–1927)
Tesi acadèmica	Concerning Continua in the Plane  (1927 )
Director de tesi	Robert Lee Moore
Activitat
Camp de treball	Topologia
Ocupació	matemàtic, topòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Virgínia (1934–1969) Universitat Johns Hopkins (1930–1934) Universitat de Texas a Austin (1927–1929)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Obra
Estudiant doctoral	Alexander Wallace, Beatrice Aitchison, John L. Kelley, Edwin E. Floyd, Charles Clark, Marion K. Fort, William Puckett, Charles Harry, Charles H. Wheeler, III, George Schweigert, James F. Wardwell, Dick Hall, Paul A. White, Robert Kasriel, Robert Plunkett, Robert F. Williams, Wendell Malbon, Ralph Jollensten, Paul McDougle, Edwin Duda, George K. Williams, Richard Duke, Raymond Dickman, Eugene Stone, Adalberto Garcia-Maynez Cervantes, Evelyn McMillan, Jesse May, Wilkes May, James Perry, Stephen Lipscomb i Keith Allen
Localització dels arxius	Briscoe Center for American History 00199
Família
Cònjuge	Lucille Smith Whyburn
Fills	Kenneth Whyburn
Pares	Thomas i Eugenia Elizabeth Whyburn
Germans	William Whyburn
Premis
(1938)  Premi Chauvenet (1929)  Beca Guggenheim

Gordon Whyburn (Lewisville, 7 de gener de 1904 - Charlottesville, 8 de setembre de 1969) va ser un matemàtic estatunidenc.

Després d'obtenir el doctorat el 1927 a la universitat de Texas a Austin amb una tesi dirigida per Robert Lee Moore, va fer un any d'estudis post-doctorals a la universitat de Viena amb una beca Guggenheim. En retornar als Estats Units el 1930, va ser professor de la universitat Johns Hopkins fins al 1934, any en què va ser nomenat professor titular de la universitat de Virgínia a Charlottesville, de la qual ja no es va bellugar fins a la seva mort el 1969, excepte per algunes classes com professor visitant a diverses universitats americanes.^[1] El seu germà, William, i el seu fill, Kenneth, també van ser matemàtics famosos. Es va casar amb Lucille Smith^[2] que va publicar un reeixit llibre sobre l'ensenyament de les matemàtiques.

Whyburn va publicar uns cint cinquanta articles científics,^[3] la majoria de ells de topologia, seguint la influència del seu mestre, Moore.^[4] També va fer recerca i docència en altres camps com la teoria de funcions.^[5]

Referències

1. Floyd i Jones, 1971, p. 57.
2. Chang, 2011, p. 401.
3. Floyd i Jones, 1971, p. 67-72.
4. Fitzpatrick, 1997, p. 52.
5. Jones, 1971, p. 8.

Bibliografia

• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Fitzpatrick, Ben. «Some Aspects of the Work and Influence of R.L. Moore». A: Aull C.E., Lowen R. (eds.). Handbook of the History of General Topology (en anglès). Springer, 1997, p. 41-62. ISBN 978-90-481-4820-2. 
• Floyd, E.E.; Jones, F.B. «Gordon T. Whyburn 1904-1969» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 77, Num. 1, 1971, pàg. 57-72. DOI: 10.1090/S0002-9904-1971-12606-X. ISSN: 0273-0979.
• Jones, F. Burton. «Professor G. T. Whyburn». A: Stanley P. Franklin, Zdeněk Frolík, Václav Koutník (eds.). General Topology and Its Relations to Modern Analysis and Algebra (en anglès). Czechoslovak Academy of Sciences, 1971, p. 7-8. ISBN 9780125225601. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gordon Whyburn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «32. Gordon Thomas Whyburn». American Mathematical Society. [Consulta: 4 agost 2021]. (anglès)