Gotthard Handrick

Plantilla:Infotaula personaGotthard Handrick
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 octubre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Zittau Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 1978 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Ahrensburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaviador de combat, aviador, pentatleta modern Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
LleialtatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Branca militarLuftwaffe Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Esportpentatló modern Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1936Pentatló modern als Jocs Olímpics d'estiu de 1936  (medalla d'or olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Medaller
Representa:  Alemanya
Jocs Olímpics Anells olímpics
Pentatló modern
Or Berlín 1936 individual

Gotthard Handrick (Zittau, 25 d'octubre de 1908 - Ahrensburg, 30 de maig de 1978) va ser un pentatleta modern i pilot de caça alemany durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.

El 1936 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Berlín, on guanyà la medalla de plata en la competició del pentatló modern.[1]

El juliol de 1937 va ser nomenat Gruppenkommandeur del Jagdgruppe 88, una unitat que va lluitar a la Guerra Civil espanyola, on va aconseguir cinc victòries aèries mentre volava per a la Legió Còndor.[2] El 14 d'abril de 1939 va rebre la Creu Espanyola d'Or amb Espases pel seu servei a la Guerra Civil espanyola.[3]

En tornar a Alemanya va rebre el comandament del Jagdgeschwader 132 "Schlageter".[4] Aquesta unitat es va convertir en el Jagdgeschwader 26 "Schlageter" l'1 de maig de 1939 i la va dirigir fins al 23 de juny de 1940.[5] Posteriorment va servir a la Luftwaffenmission Rumänien sota el comandament del Generalleutnant Wilhelm Speidel.[6][7] El 7 d'octubre i fins al 23 de juny de 1941 va comandar el Jagdgeschwader 52.[8] El juny de 1941 passà a ser el Geschwaderkommodore del Jagdgeschwader 77.[9]

El 17 d'octubre de 1943 va rebre la Creu d'Or d'Alemanya.[10] El març de 1942 passà a comandar el Jagdgeschwader 5 a Noruega i el nord de Rússia.[11] Des de juny de 1943 fins a juny de 1944 va ser Jagdfliegerführer Ostmark. Fins al final de la guerra fou comandant de la 8. Divisió de Caces a Àustria.[12] Després de la guerra va treballar a Hamburg com a representant de la Daimler-Benz.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Olympedia – Charles Leonard». [Consulta: 24 octubre 2021].
  2. ↑ Forsyth, 2011, p. 105.
  3. ↑ Mathews i Foreman, 2015, p. 476.
  4. ↑ Prien et al., 2000, p. 180.
  5. ↑ Caldwell, 1991, p. 4.
  6. ↑ Weal, 2004, p. 54.
  7. ↑ Barbas, 2010, p. 23.
  8. ↑ Barbas, 2010, p. 279.
  9. ↑ Prien, 1995, p. 2370.
  10. ↑ Patzwall i Scherzer, 2001, p. 163.
  11. ↑ Mombeek, 2011, p. 295.
  12. ↑ Weal, 2016, p. 31.
  13. ↑ Mandell, 1987, p. xiii.

Bibliografia

[modifica]
  • Barbas, Bernd. Die Geschichte der III. Gruppe des Jagdgeschwaders 52 (en alemany). Eutin, Germany: Struve-Druck, 2010. ISBN 978-3-923457-94-6. 
  • Caldwell, Donald L. JG 26: Top Guns of the Luftwaffe. New York: Ivy Books, 1991. ISBN 978-0-8041-1050-1. 
  • Forsyth, Robert. Aces of the Legion Condor. 99. Oxford, UK: Osprey Publishing, 2011 (Aircraft of the Aces). ISBN 978-1-84908-347-8. 
  • Mandell, Richard D. The Nazi Olympics. University of Illinois Press, 1987. ISBN 978-0-252-01325-6. 
  • Mathews, Andrew Johannes; Foreman, John. Luftwaffe Aces — Biographies and Victory Claims — Volume 2 G–L. Walton on Thames: Red Kite, 2015. ISBN 978-1-906592-19-6. 
  • Mombeek, Eric. Eismeerjäger—Zur Geschichte des Jagdgeschwaders 5—Band 4. Linkebeek, Belgium: ASBL, La Porte d'Hoves, 2011. ISBN 978-2-930546-05-6. 
  • Patzwall, Klaus D.; Scherzer, Veit. Das Deutsche Kreuz 1941 – 1945 Geschichte und Inhaber Band II (en alemany). Norderstedt, Germany: Verlag Klaus D. Patzwall, 2001. ISBN 978-3-931533-45-8. 
  • Prien, Jochen. Geschichte des Jagdgeschwaders 77—Teil 4—1944–1945 (en alemany). Eutin, Germany: Struve-Druck, 1995. ISBN 978-3-923457-29-8. 
  • Prien, Jochen; Stemmer, Gerhard; Rodeike, Peter [et al.].. Die Jagdfliegerverbände der Deutschen Luftwaffe 1934 bis 1945—Teil 1—Vorkriegszeit und Einsatz über Polen—1934 bis 1939 (en alemany). Eutin, Germany: Struve-Druck, 2000. ISBN 978-3-923457-54-0. 
  • Prien, Jochen; Stemmer, Gerhard; Rodeike, Peter [et al.].. Die Jagdfliegerverbände der Deutschen Luftwaffe 1934 bis 1945—Teil 6/II—Unternehmen "BARBAROSSA"—Einsatz im Osten—22.6. bis 5.12.1941 (en alemany). Eutin, Germany: Struve-Druck, 2003. ISBN 978-3-923457-70-0. 
  • Schreier, Hans. JG 52 Das erfolgreichste Jagdgeschwader des 2. Weltkriegs (en alemany). Berg am See: K. Vowinckel, 1990. ISBN 978-3-921655-66-5. 
  • Weal, John. Jagdgeschwader 52: The Experten. 15. Oxford, UK: Osprey Publishing, 2004 (Aviation Elite Units). ISBN 978-1-84176-786-4. 
  • Weal, John. Arctic Bf 109 and Bf 110 Aces. 124. London, UK: Osprey Publishing, 2016 (Aircraft of the Aces). ISBN 978-1-78200-798-2. 
  • «Gotthard Handrick» (en alemany). Munzinger-Archiv. [Consulta: 30 juny 2021].