Grandalla

Infotaula d'ésser viuGrandalla
Narcissus poeticus Modifica el valor a Wikidata

Narcissus poeticus subsp. poeticus Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN193504 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAmaryllidaceae
TribuNarcisseae
GènereNarcissus
EspècieNarcissus poeticus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Ortografia originalNarcissus poëticus Modifica el valor a Wikidata

La grandalla, satalia, el jonquillo o jonquill, lliri blanc, lliri de la Mare de Déu, les menines o el narcís dels poetes[1] (Narcissus poeticus) és una planta bulbosa, molt perfumada, apreciada ja en temps antics, amb connexions amb la poesia i la mitologia greges.

El Principat d'Andorra ha adoptat la grandalla com a flor nacional.[2]

Morfologia

[modifica]

Té una tija de fins a 50 cm, fulles lineals. Flor de 4 a 5 cm amb sis pètals blancs i una corona central groga amb acabament vermell.

Ecologia

[modifica]

La planta requereix una alta irradiància, humitat atmosfèrica alta, temperatures no excessives, més marítima que continental, un pH del sòl neutre, humitat mitjana, textura del sòl franca, requeriments de nutrients mitjà, requeriment de matèria orgànica baixa.[3] Floreix a la primavera i és molt perfumada.

Ús en perfumeria

[modifica]

El narcís dels poetes és cultivat per l'obtenció d'un oli essencial que és molt utilitzat en perfumeria, intervenint en mes del 10% dels perfums moderns de qualitat com a element principal. La fragància és semblant a la combinació de Jasminum i el jacint.[4]

Toxicitat

[modifica]

Tots els narcisos són verinosos per ingestió, i la grandalla és més perillós, actuant també com emètic i irritant.[5] La seva aroma és tan forta que pot produir mal de cap i vòmit, si hi ha una gran quantitat de flors en una habitació tancada.[6]

Llegenda i història

[modifica]

La referència més antiga al Narcís dels poetes probablement es troba en els escrits sobre botànica de Teofrast (372 aC - 287 aC), que va escriure sobre un narcís que floria a la primavera i que els editors de la Llibreria Clàssica Loeb identifiquen com Narcissus poeticus[7] El poeta Virgili, en la seva cinquena ègloga també va escriure sobre un narcís, la descripció del qual es correspon amb el Narcissus poeticus[8]

En una versió del mite de Narcís, aquest va ser castigat per la deessa de la venjança, Nèmesi, que el va convertir en una flor que els historiadors han relacionat amb Narcissus poeticus. [9]

Taxonomia

[modifica]

Narcissus poeticus va ser descrita pel científic, naturalista, botànic i zoòleg suec, Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 289, a l'any 1753.[10]

Etimologia

Narcissus nom genèric que fa referència del jove narcisista de la mitologia grega Νάρκισσος (Narkissos) fill del déu riu Cefís i de la nimfa Liríope; que es distingia per la seva bellesa.

El nom deriva de la paraula grega: ναρκὰο, narkào (= narcòtic) i es refereix a l'olor penetrant i embriagant de les flors d'algunes espècies (alguns sostenen que la paraula deriva de la paraula persa نرگس i que es pronuncia Nargis, que indica que aquesta planta és embriagadora).

poeticus: epítet llatí que significa "de poetes".[11]

Varietats acceptades
Sinonímia

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grandalla
  1. ↑ «Grandalla». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ Durán, Neus «20 curiosidades que desconocías sobre Andorra». La Vanguardia, 19-10-2017 [Consulta: 2 abril 2018].
  3. ↑ «Narcissus poeticus L.». Tela botànica. [Consulta: 21 abril 2013].
  4. ↑ Groom, Nigel. The New Perfume Handbook. Springer, 1997, p. 225. ISBN 978-0-7514-0403-6. 
  5. ↑ Hanks, Gordon R. Narcissus and Daffodil: The Genus Narcissus. CRC Press, 2002, p. 27. ISBN 978-0-415-27344-2. 
  6. ↑ Grieve, Maud; C. F. Leyel. A Modern Herbal. Courier Dover Publications, 1971, p. 573. ISBN 978-0-486-22799-3. 
  7. ↑ Jashemski, Wilhelmina Mary Feemster; Frederick Gustav Meyer. The Natural History of Pompeii: A Systematic Survey. Cambridge University Press, 2002, p. 131. ISBN 978-0-521-80054-9. 
  8. ↑ Bourne, Stephen Eugene; W. L. Foster. The Book of the Daffodil. J. Lane, 1903, p. 3. 
  9. ↑ Lehner, Ernst; Johanna Lehner. Folklore and Symbolism of Flowers, Plants, and Trees. Omnigraphics, 1990, p. 73. ISBN 978-1-55888-886-9. 
  10. ↑ Narcissus poeticus a Tropicos
  11. ↑ A Epítets botànics
  12. ↑ Narcissus poeticus a PlantList

Bibliografia

[modifica]
  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. 26: i–xxvi, 1–723. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  3. Gleason, H. A. & A. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–lxxv, 1–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.