Graèllsia

Graèllsia

Graellsia isabellae
♀
Dades
Hoste	Pinus nigra i pi roig
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN	5643
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Subordre	Glossata
Infraordre	Heteroneura
Família	Saturniidae
Gènere	Graellsia
Espècie	Graellsia isabellae (Graells, 1849)
Nomenclatura
Sinònims	Actias isabellae Saturnia isabellae
Distribució

La graèllsia (Graellsia isabellae)^[1] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels satúrnids (Saturniidae) nativa de la península Ibèrica i França. Té un gran valor per als col·leccionistes, motiu pel qual s'ha vist perseguida arreu i amenaçada en algunes regions.^[2]

Descripció

Adult

Gran papallona, amb una envergadura alar d'entre 65 i 100 mm.^[3] Fort dimorfisme sexual. Els mascles estan dotats de grans antenes plomoses, mentre que les de les femelles són gairebé filiformes. Les ales són verdes, amb les venes de color bru i unes vistoses taques encerclades de negre al centre. Els mascles estan dotats de grans cues (d'uns 3 cm) i les de les femelles són molt més curtes.

Larva

Poden arribar fins a 50 mm de llargària i passen per quatre estadis.^[3] En el moment de nàixer són negres; més tard, gris marró, i al final són verdes amb punts blancs. Tenen alguns pèls llargs, que ajuden a dissimular-les entre les fulles del pins.

Biologia

Els adults volen entre l'abril i juny, depenent de la localitat.^[4] Les arnes són actives des que comença a vesprejar fins a la mitjanit, de vegades amb baixes temperatures.

Reproducció

Al cap de poc de sortir del capoll, les femelles, des d'una branqueta, expulsen una feromona que els mascles capten gràcies a les antenes.^[4] Després de la còpula, les femelles ponen entre 100 i 150 ous fecundats a les branques dels pins, en grups no superiors a 15. La larva neix entre 18 i 30 dies més tard i comença immediatament a alimentar-se d'agulles de pi.^[4] Les erugues passen per cinc fases durant un període d'un mes i mig aproximadament, i es poden trobar fins a finals de juliol.^[4] Aleshores, baixen a terra on fan el capoll entre les acícules mortes. En aquesta etapa de crisàlide, passa tota la tardor i l'hivern, fins a la sortida dels adults, la primavera següent; ocasionalment, poden passar una temporada més en estat de pupa.^[4]

Alimentació

Les erugues s'alimenten d'agulles de pi, en llibertat principalment de pi roig (Pinus sylvestris) i més rarament de pinassa (P. nigra),^[4] encara que també es pot alimentar de pinastre (P. pinaster), de pi blanc (P. halepensis) i de pi insigne (P. radiata). Sembla que té dificultats per aprofitar les espècies de pi no natives.^[5] La seva dieta a base de pi fa que normalment sigui víctima dels pesticides dirigits sobre la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa).

No s'alimenta durant l'etapa d'adult, fet pel qual rarament viuen més de 8 dies.^[4]

• 
  mascle, dorsal
• 
  femella, dorsal
• 
  Eruga de graèllsia al final del desenvolupament larvari]]

Referències

1. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 11 juny 2024].
2. «graèllsia | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 juny 2024].
3. «Graellsia isabellae» (en anglès). Saturniidae of the Western Palaearctic. A.R. Pittaway. [Consulta: 7 febrer 2013].
4. «Graellsia isabelae» (en castellà). Bases ecológicas preliminares para la conservación de las especies de interés comunitario en España: invertebrados. HELENA ROMO, ENRIQUE GARCÍA-BARROS, JOSÉ MARTÍN CANO, JOSEP YLLA, MIGUEL LÓPEZ MUNGUIRA. 2012. [Consulta: 31 agost 2015].
5. Ylla I Ullastre, J. 1997. Història Natural del Lepidòpter Graellsia isabellae (Graells, 1849), Pàgina 131. Institut d'estudis catalans, Barcelona

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• http://ichn.iec.cat/bages/pinedes/Graellsia%20isabelae.htm Arxivat 2014-02-03 a Wayback Machine..
• Photos.