Greixa

Aquest article tracta sobre l'espècie Sparassis crispa. Per altres significats vegeu Greixa (desambiguació).
Infotaula d'ésser viuGreixa
Sparassis crispa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Sense capell

Himenòfor

Llis

Làmina

Sense himeni adjunt

Edibilitat

Excel·lent comestible

Color de les espores

Blanc

Ecologia

Parasitisme

Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdrePolyporales
FamíliaSparassidaceae
GènereSparassis
EspècieSparassis crispa Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1821
Nomenclatura
BasiònimClavaria crispa Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Clavaria crispa Modifica el valor a Wikidata

La greixa[1][2][3] (Sparassis crispa), també anomenada manetes arrissades,[2][3] coliflor de pi,[2] peu de rata reina, esponja i molsa,[2] és un bolet més aviat rar que provoca un podriment bru en coníferes. Pertany a la família de les esparassidàcies i al grup dels crespells. És un bolet comestible.

Taxonomia

[modifica]

J.C. Schaeffer (1763) va descriure una espècie ramosa d'Elvela, i més tard (1774) va fer servir el binomi Elvela ramosa.

F.X. Wulfen[4] (1781) va publicar en l'obra de Jacquin,[5] Miscell. austriac. 2: 100, la descripció de Clavaria crispa i la primera il·lustració acceptada de l'espècie: Tab. 14, Fig 1.[6]

Elias Magnus Fries (1819)[7] va descriure el gènere Sparassis i l'any 1821, Syst. mycol. 1: 465,[8] va recombinar l'espècie de Wulfen amb aquest gènere, com Sparassis crispa[9]

Iconografia

[modifica]

Jacquin, NJ (1781): Tab. 14, Fig. 1[6]Marchand A. (1971): 173 (79)[10]


Descripció

[modifica]

Bolet de gran a gegantí, de fins a 20 cm d'altura per 35-90 cm de diàmetre; hemisfèric i pulvinat; constituït per un conjunt de ramificacions carnoses, aplanades, lobulades, ondulades i arrissades que li donen aspecte de coliflor; de blanquinoses a cremoses fins ocràci blanquinós, algun cop rosades en envellir; superfície glabra, sense zones.

Cama curta, gairebé reduïda al peu radicant, de 6-8 x 2 cm; dur, carnós; blanquinós; es ramifica de manera irregular.

Carn prima, ceràcia, tendra, trencadissa; concolor; dolça al tast, aromàtica, recordant a l'anís.

Greixa (Sparassis crispa)
Detall de ramificacions de la greixa (Sparassis crispa)

Hàbitat

[modifica]

Fructifica solitària a la base de coníferes. Sol aparèixer cada any al mateix lloc. Penetra a través de ferides a les arrels, soques o la part baixa del tronc, i en podreix la fusta. Parasita especialment del pi roig, però també pins d'altres espècies, làrix i avet. Prefereix els boscos esclarissats amb sòls preferentment calcaris.

Fructifica d'estiu a finals de tardor.

Distribució geogràfica

[modifica]

Des de la costa atlàntica europea a Rússia Central, en zones temperades, pel nord arriba al sud d'Escandinàvia i al nord d'Escòcia; també al nord d'Àfrica. Està citada d'Andorra, Catalunya Nord, Catalunya i País Valencià.

Espècies semblants

[modifica]

Sparassis crispa es caracteritza per les ramificacions crespes i ondulades, primes i denses, creix adherida exclusivament a coníferes. La greixa de roure (Sparassis brevipes) té les ramificacions més aplanades, menys crespes, no desprenen olor de lleixiu, són més o menys zonades i creix sobre fusta de roures. Sobre troncs o rels de planifolis també viu el crespell virat (Podoscypha multizonata), de tons més vius i foscos[11]

Comestibilitat

[modifica]

Comestible apreciada.[2][3][10] Cal netejar-la amb molta cura i collir-la fresca, amb l'edat esdevé coriàcia i indigesta.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Ballarà, Josep; Mercadal, Oriol; Valiente, Pere. Cerdanya amb bolets. Puigcerdà: Sinopsis, 2004. ISBN 8493388211. 
  4. ↑ Wulfen, FX «Plantae Rariores Carinthiaceae II». Miscellanea austriaca ad botanicam, chemiam, et historiam naturalem spectantia, cum figuris partim coloratis., II, 1781, pàg. 25-138; 100.
  5. ↑ Jacquin, Nikolaus Joseph, Baron von. Miscellanea Austriaca ad botanicam, chemiam, et historian naturalem spectantia, cum figuris partim coloratis. CLAVARIA CRISPA. Tab. 14. fig. 1 .. II, 1781, p. 1-447; 100. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Jacquin, Nikolaus Joseph. Miscellanea Austriaca ad botanicam, chemiam, et historian naturalem spectantia, cum figuris. Vol. II, 1781, p. Tab. 14 Fig. 1. 
  7. ↑ Fries, Elias Magnus. Novit. flora svecica 5(cont.), 1819, p. 80. 
  8. ↑ Fries, Elias Magnus. Systema mycologicum : sistens fungorum ordines, genera et species, huc usque cognitas, quas ad normam methodi naturalis determinavit. 1, 1821, p. 465. 
  9. ↑ Hughes, Karen W.; Segovia, Ana Reboredo; Petersen, Ronald H. «Transatlantic disjunction in fleshy fungi. I. The Sparassis crispa complex» (en anglès). Mycological Progress, 13, 2, 5-2014, pàg. 407–427. DOI: 10.1007/s11557-013-0927-1. ISSN: 1617-416X.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Marchand, André. Champignons du Nord et du Midi. 1. Perpinyà: Société mycologique des Pyrénées méditerranéennes, diffusion Hachette, 1971, p. 173 (79).. 
  11. ↑ Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.