Grunnegs o Grönnegs | |
---|---|
Tipus | dialecte |
Ús | |
Parlants | 320.000 (estimació) |
Autòcton de | Groningen |
Estat | Països Baixos: Groningen, parts del nord i l'est de Drenthe, l'est del municipi frisó de Kollumerland en Nieuwkruisland |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals ingvaeònic baix alemany baix saxó baix saxó neerlandès | |
Codis | |
ISO 639-3 | gos |
Glottolog | gron1242 |
Ethnologue | gos |
IETF | gos |
El groninguès (groninguès: Grunnegs o Grönnegs) és un grup de dialectes del baix saxó parlats a la província de Groningen i al voltant de la frontera amb Groningen de Drenthe i Frísia.[1] El groninguès i les variacions estretament relacionades de Frísia Oriental tenen una forta influència frisona.[2] Aquesta llengua es caracteritza per un accent i un vocabulari típics que difereixen marcadament dels altres dialectes de baix saxó.[3]
És parlat a la província de Groningen i els seus voltants, al nord i est de la província de Drenthe i a l'est de la municipalitat frisona de Kollumerland en Nieuwkruisland. Tant el groninguès com el frisó oriental, a l'altre costat de la frontera alemanya-groninguesa, podrien considerar-se com un sol dialecte. El groninguès es va consolidar a mesura que la ciutat de Groningen, durant el segle xv, va anar guanyant més i més influència a la província. Quan es van incorporar els Ommelanden (els voltants) a Groningen el 1594, com la província de Stad en Lande, el frisó que es parlava als Ommelanden va ser substituït per la varietat baix-saxona parlada a Groningen. El mateix procés es repetiria dos-cents anys més tard a la Frísia Oriental; no obstant això, el frisó oriental ha conservat alguns aspectes comuns de vocabulari i semàntica amb el groninguès.