Grup del piroclor
 Grup del piroclor | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
 Piroclor del mont Malosa, a Malawi  | |
| Fórmula química | (Na, Ca)₂(Nb, Ti, Ta)₂O₆(OH, F, O) |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DH.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DH.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Color | marró, verdós, vermellós |
| Exfoliació | imperfecta |
| Fractura | desigual, concoidal |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | grassa |
| Color de la ratlla | marró, marró groguenca |
| Diafanitat | translúcid, opac |
| Densitat | 4,3 a 4,5 |
| Símbol | Pcl |
El grup del piroclor és un grup de minerals format per dotze espècies vàlides amb niobi dominant: cesiocenopiroclor, fluorcalciopiroclor, fluornatropiroclor, hidrocenopiroclor, hidropiroclor, hidroxicalciopiroclor, hidroxicenopiroclor, hidroximanganopiroclor, hidroxinatropiroclor, hidroxiplumbopiroclor, oxicalciopiroclor i oxiplumbopiroclor. Aquest grup forma part d'un grup encara més ample de minerals anomenat supergrup del piroclor.[1]
Altres espècies que no estan aprovades per l'Associació Mineralògica Internacional també pertanyen a aquest grup, com ara: cenoplumbopiroclor, fluorhidropiroclor, fluorquenopiroclor, fluorplumbopiroclor, fluorestronciopiroclor, oxinatropiroclor, oxiitropiroclor i un anàleg de l'hidroximanganopiroclor amb antimoni.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Cesiocenopiroclor | □Nb₂(O,OH)₆Cs1−x (x ∼ 0.20) |
| Fluorcalciopiroclor | (Ca,Na)₂(Nb, Ti)₂O₆F |
| Fluornatropiroclor | (Na,Pb,Ca,REE,U)₂Nb₂O₆F |
| Hidrocenopiroclor | (◻,x)₂Nb₂O₆(H₂O,Cs) |
| Hidropiroclor | (H₂O,☐)₂Nb₂(O,OH)₆(H₂O) |
| Hidroxicalciopiroclor | (Ca,Na,U,◻)₂(Nb,Ti)₂O₆(OH) |
| Hidroxicenopiroclor | (◻,Ce,Ba)₂(Nb,Ti)₂O₆(OH,F) |
| Hidroximanganopiroclor | (Mn²⁺,Th,Na,Ca,REE)₂(Nb,Ti)₂O₆(OH) |
| Hidroxinatropiroclor | (Na,Ca,Ce)₂Nb₂O₆(OH) |
| Hidroxiplumbopiroclor | (Pb1.5◻0.5)Nb₂O₆(OH) |
| Oxicalciopiroclor | Ca₂Nb₂O₆O |
| Oxiplumbopiroclor | Pb₂Nb₂O₆O |
La nomenclatura d'aquest grup va ser establerta l'any 2010 d'acord amb la nomenclatura revisada dels minerals del supergrup del piroclor,[2] i per una segona revisió un parell d'anys més després. La identificació correcta dels membres individuals del grup només és possible amb anàlisi exhaustius i una combinació de diversos mètodes analítics.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Pyrochlore Group». Mindat. [Consulta: 12 novembre 2023].
- ↑ Atencio, D.; Andrade, M. B.; Christy, A. G.; Giere, R.; Kartashov, P. M. «THE PYROCHLORE SUPERGROUP OF MINERALS: NOMENCLATURE». The Canadian Mineralogist, 48, 3, 01-06-2010, pàg. 673–698. DOI: 10.3749/canmin.48.3.673 [Consulta: 12 novembre 2023].
- ↑ Christy, A. G.; Atencio, D. «Clarification of status of species in the pyrochlore supergroup». Mineralogical Magazine, 77, 1, 2-2013, pàg. 13–20. DOI: doi:10.1180/minmag.2013.077.1.02 [Consulta: 12 novembre 2023].