Gualta

Gualta

Bandera Escut d'armes
Nucli antic de Gualta, sobresurt la seva església.
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 01′ 49″ N, 3° 06′ 17″ E / 42.030277777778°N,3.1047222222222°E / 42.030277777778; 3.1047222222222
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Baix Empordà
Capital	Gualta
Població humana
Població	430 (2023) (47,78 hab./km²)
Llars	50 (1553)
Gentilici	gualtenc, gualtenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	9 km²
Banyat per	Daró i Ter
Altitud	15 m
Limita amb	Torroella de Montgrí Fontanilles Ullà
Organització política
• Alcalde	Jaume Fontdevila Tarabal (2011–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17257
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17081
Codi IDESCAT	170813
Lloc web	gualta.cat

Gualta és un municipi de la comarca del Baix Empordà. Limita amb els següents municipis, al nord amb Ullà, al nord-est amb Torroella de Montgrí, i al sud i a l'oest amb Fontanilles. El Ter hi circula pel nord i el Daró voreja el nucli urbà també pel nord. És a Gualta on el Daró és derivat cap al Ter mitjançant un canal hidràulic.

Geografia

• Llista de topònims de Gualta (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

Els primers vestigis de poblament s'han trobat a un poblat ibèric al puig de la Font Pasquala. L'any 879 la població apareix documentada per primera vegada amb la denominació de Aqualta, més tard, al segle xiv ja tenia construït un castell.

A mitjans del segle xix s'esmenta^[1] «com un lloc combatut dels vents del nord i sud amb clima sa i les malalties són catarrals i febres intermitents.^[2] Les seves cases formen una plaça anomenada de la Constitució on es troba el consistori on hi ha la presó, un carrer i carrerons. Hi ha una escola d'instrucció primària per a alumnes que paguen al mestre una retribució convencional, una font d'aigües potables per a l'assortiment comú del veïnat, una església parroquial dedicada als sants Abdó i Senén servida un capellà d'ingrés de provisió reial i ordinària i un beneficiat de patronat laic. Proper a aquesta hi ha el cementiri». El terme limitava al nord amb el Ter, a l'est amb Torroella de Montgrí, al sud amb Fontanilles i a l'oest amb Llabià^[3] Així mateix el Diccionario geográfico de Madoz diu que els seus terrenys eren fèrtils degut a les avingudes del Daró, amb algunes alberedes a les ribes tant del Daró com del Ter i que s'hi cultivaven vinyes i oliveres a les parts muntanyoses i tota mena de cereals, llegums i fruites, tot i que no de forma abundant; i s'hi criava bestiar oví (llana), cavalls i boví. Pel que fa a la caça s'esmenta que és escassa formada per perdius, guatlles, llebres i conills i un xic de pesca al riu. A nivell d'infraestructures l'únic camí que creuava el poble era el que comunicava amb Torroella i la Bisbal viles on s'anava a recollir el correu. S'hi esmenta també un molí fariner de 4 moles impulsades per les aigües del Ter per mitjà de la resclosa de Canet de la Tallada Finalment diu que hi havia 69 veïns i 248 ànimes.

Indrets d'interès

Molí de Gualta

• Església parroquial de Santa Maria.
• El Molí, Restes de caràcter defensiu, amb muralla i unes espitlleres, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
• Pont del Daró de cinc arcades.Segles XVI-XVII

Demografia

Evolució demogràfica

1497	1515	1553	1787	1887	1900	1920	1950	1970	2010	2023
48	44	50	275	484	391	399	372	394	365	430

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

Economia

Predomina l'agricultura amb hortalisses i arbres fruiters i a la part de secà sobretot el blat. La ramaderia i l'explotació del bosc junt a les instal·lacions per la pràctica del golf són altres de les activitats econòmiques de la població.

Referències

1. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar ( PDF) (en castellà). Vol. VIII (GUADALAVIAR- JUZVADO), 1850, pàg.48 [Consulta: 20 novembre 2012]. 
2. Possiblement malària
3. Tots ells llavors municipis formant part del partit judicial de la Bisbal

Bibliografia

• Volum 6. Catalunya poble a poble. Barcelona, Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5794-5. 

Enllaços externs

• Lloc web oficial de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya