Tipus | llengua |
---|---|
Ús | |
Estat | Veneçuela |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Guamo (en) | |
Codis | |
Glottolog | guam1236 |
Linguist List | qax |
El guamo, wamo o guamotey és una llengua extingida de Veneçuela. Kaufman (1990) considera convincent una connexió amb les llengües chapacura-wañam.
Varietats que poden haver estat dialectes o idiomes molt relacionats:[1]
Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per als dialectes guamo de Santa Rosa i San José.[1]
glossa | Santa Rosa | San José |
---|---|---|
un | tagstar | tagstame |
dos | kete | dikiampa |
tres | kurumktin | kakute |
cap | putí | puté |
ull | tuxua | tuagin |
dent | aufé | ufé |
home | daixu | dauirko |
aigua | kum | kum |
foc | kuxul | |
sol | tign | matatin |
jaguar | dion | dion |
casa | danga | danxa |
El Guama s'atesta principalment en una llista de paraules de 1778. La llista s'ha reproduït a continuació, mantenint l'ortografia original espanyola per a les formes del guama.[2]
castellà (original) |
català (traduït) |
Guama (ortografia original) |
---|---|---|
Dios | Déu | Aipit matá |
padre | pare | jauai |
madre | mare | famú, jamo |
hijo | fill | clujuapi, tufé |
hija | filla | tuapi, tua |
hermano | germà | dipiâ, dipe |
hermana | germana | tipi, dipe |
marido | marit | diquimi |
mujer | dona | diquime, ticauca |
doncella | noia | ascu murestapane |
mozo | noi | daicoraquâ, guaté |
niño | nen | chufi, choafi |
hombre | home | daiju, dauirco |
gente | gent | aucherme, caserme |
cabeza | cap | putí, puté |
cara | cara | cutí, taquajo fin |
nariz | nas | fin |
narices | nassos | auji fin |
ojo | ull | tujua, tuaguin |
cejas | celles | chafuti, ascaro tuagun |
pestañas | pestanyes | matatújua, dicho |
oreja | orella | dupen |
frente | front | tintecuti, titicunté |
cabellos | pèl | scará, ascaro |
mejillas | galtes | faquibtari |
boca | boca | matá |
garganta | gorja | pichê, dischufa |
labios | llavis | dufpâ, matá |
dientes | dents | aufê, ufé |
lengua | llengua | dituâ |
barba | barba | dischemata, dichimatá |
cuello | coll | dischufa |
hombro | espatlla | matachêa, ochepe |
codo | colze | dupeju, dicho |
mano | mà | catâne |
brazo | braç | chê, ochepe |
dedos | dits | diji, dujum |
uñas | ungles | casquiri, cascurum |
pecho | pit | cupa |
vientre | ventre | dueju, cataju |
espalda | esquena | matatiputi, gi |
pie | peu | catafa |
rodilla | genoll | aquapec |
corazón | cor | afquinantafa, tife |
estómago | estòmac | catafu |
sangre | sang | jue, ducú |
leche | llet | temontepaca, terau |
piel | pell | dacaju, cauté |
carne | carn | testu |
hueso | os | ditancu |
oído | orella | quiepen, dupen |
vista | vista | jateique, paiquac |
ver | veure | jasii, dicho |
gusto | gust | muquati, guacatá |
olfato | olfacte | suquagtiri, astiri |
oler | olorar | astiri, dicho |
tacto | tacte | shape |
voz | veu | cadse, chefé |
hablar | parlar | texê |
palabra | paraula | cuscaisi, mitejé |
nombrar | anomenar | suquampeiste |
gritar | cridar | ducare, guacare |
grito | crit | guacare |
ruido | soroll | esquiêjua, esquianju |
aullido | udol | aitê, aucatacut |
llorar | plorar | ducatit, aitê |
reír | riure | michista, mutista |
cantar | cantar | chejê, tefé |