Guantanamera

Per a altres significats, vegeu «Guantanamera (pel·lícula)».
Infotaula obra musicalGuantanamera

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalsenzill
cançó Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretThe Sandpipers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CompositorJoseíto Fernández (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lletra deJosé Martí Pérez Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1966 Modifica el valor a Wikidata
Gènerepop Modifica el valor a Wikidata
Empresa discogràficaA&M Records Modifica el valor a Wikidata
ProductorTommy LiPuma Modifica el valor a Wikidata
País d'origenCuba Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 5ea3df64-d998-3347-9e8d-14cd5a3b9a73 Modifica el valor a Wikidata

«Guantanamera» és una coneguda cançó popular cubana. La lletra més coneguda, adaptada per Julián Orbón, està basada en les primeres estrofes dels Versos sencillos, del poeta cubà José Martí.[1][2][3] La composició musical s'atribueix oficialment a José Fernández Díaz, més conegut com a «Joseíto».[4] La cançó ha estat adaptada i gravada en diverses versions.

Origen comunitari de «Guantanamera»

[modifica]

Segons l'investigador musical Natalio Galán, la música de «Guantanamera» troba les seves arrels en el pasacallo, que al seu torn és una modificació de la cercavila hispànica de 1730. Per la qual cosa, segons Galán, la «Guantanamera» és una modificació del son oriental, específic de la zona de Guantánamo, i la tècnica utilitzada (amb les seves modificacions) provenia d'Espanya. L'altra influència important de la cançó és la montuna, i de la fusió d'aquests dos estils resulta la guajira guantanamera:

« (…) la montuna abandona el municipi de Guantánamo i els havaners la descobreixen el 1927 —entre son i son que ballaven, car les seves vides semblen haver seguit un fluir paral·lel— anomenat-la guajira guantanamera, marcant el seu naixement i fixant-ne la tonada que la caracteritza des de 1930. »
— Natalio Galán

Així, doncs, segons María Algelia Vizcano, tot sembla apuntar al fet que la tonada de la «Guantanamera» no és del segle xx, ni es pot dir que Joseíto Fernández, o Orbón, ni cap dels esmentats en fossin legítimament autors, sinó tan sols promotors i impulsors.

Pete Seeger i la internacionalització

[modifica]

La versió més àmpliament coneguda d'aquesta cançó és la que adapta les primeres estrofes dels Versos sencillos, del poeta cubà José Martí, les quals van ser adaptades per Julián Orbón. Segons el periodista López Nussa, a la revista Bohemia del 30 de desembre de 1983, Pete Seeger, el cantant de folk nord-americà, va visitar un campament d'estiu per a nens el 1962, on aquests li van demanar que toqués una cançó que havia portat un dels seus instructors. Es tractava d'Héctor Angulo, el qual havia estudiat amb Orbón i coneixia la versió amb els versos de Martí. Seeger i Angulo van quedar reflectits com coautors de la cançó, i Seeger, la va popularitzar en més de 35 països. Joseíto, qui havia inscrit «Guantanamera» el 1944, va reclamar drets d'autor, i Seeger va viatjar a l'Havana el 1971 arribant a un acord. Segons aquest relat, Joseíto va fer famosa la cançó i la tornada al programa de ràdio, Julián Orbón va ajustar-li els Versos sencillos, i el seu estudiant la va portar a Nova York, on Seeger la va internacionalitzar.

Intèrprets i adaptacions

[modifica]

La cançó ha estat interpretada per diversos cantants i grups musicals: Banda Bassotti, Todos Tus Muertos, Tito Puente, Los Lobos, José Feliciano, Julio Iglesias, Los Olimareños, León Gieco, entre altres. Cubans com Celia Cruz i Pérez Prado la van portar a Amèrica del Nord, encara que en els anys 1960 alguns cantants folklòrics nord-americans també l'havien interpretat, com Pete Seeger, The Weavers, i Joan Baez. A Rússia, aquesta cançó la va cantar en castellà Muslim Magomáyev. Va ser també interpretada pel cantant búlgar Bíser Kírov.

Existeix també una versió d'estil dancehall de Yellowman, una versió estil ska de Roland Alphonso, una versió en espanyol i anglès de Die Toten Hosen, una versió en italià de l'any 1967 de Betty Curtis, una versió en francès de Joe Dassin i Nana Mouskouri, una versió hip-hop de grup nord-americà The Fugees i una versió en gal·lès de Mary Hopkin. El 1973, apareix interpretada per Rolando Ojeda en l'àlbum de diversos artistes Primer festival internacional de la canción popular.

El grup Quilapayún també té la seva versió pròpia d'aquest tema, adaptant la lletra del tema al desexili[5] i els successos posteriors al plebiscit de Xile de 1988. També hi ha una versió vocal del grup cubà Vocal Sampling. El 1997, Wyclef Jean en va fer una versió rap. El 2006, Richard Stallman en va fer una versió titulada «Guantanamero». Juan Torres va ser l'intèrpret de la versió instrumental emprada com a introducció en algunes retransmissions de Radio Havana Cuba. El 1994 a Costa Rica, José Capmany, en el primer disc compacte de la seva banda Café Con Leche, titulat Un día cualquiera, interpreta una versió rock d'aquest tema. També l'any 1998, una banda anomenada You Know Who, va interpretar una versió d'estil eurodance.

Luciano Pavarotti, Pau Donés i Celia Cruz tenen una versió junts de la cançó a Pavarotti & Friends. Plácido Domingo va interpretar la tornada i una estrofa de «Guantanamera» com a part d'un popurri de cançons en el seu disc De mi alma latina 2. El grup basc Hertzainak també en té una versió.

La melodia de la cançó també ha estat utilitzada per múltiples grups d'aficionats de futbol a Anglaterra, a Itàlia, i a l'Estat espanyol, entre altres països, com a càntic futbolístic dedicat als seus equips, als rivals o als àrbitres.[6][7][8] L'afició del València CF la cantà, amb la lletra Sois San Marino, vosotros sois San Marino, per a fer burla de la derrota per 6-0 que el Reial Madrid patí a Mestalla en la Copa del Rei de 1999,[9] en referència a una derrota soferta per la xicoteta selecció davant Espanya en un partit disputat pocs dies abans en el Madrigal.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gómez Sotolongo, Antonio. «Tientos y diferencias de la Guantanamera compuesta por Julián Orbón». A: Al son son y al vino vino. Artículos, entrevistas, crónicas y reseñas de discos. Ediciones Lulu, 2008, p. 69 y siguientes. ISBN 978-1-4357-4625-1. [Enllaç no actiu]
  2. ↑ García Morales, Alfonso. «"De donde crece la palma". Autorretrato y mitificación de José Martí». A: Houvenaghel, Eugenia; Logie, Ilse. Alianzas entre historia y ficción: homenaje a Patrick Collard. Ginebra: Editorial Droz, 2009, p. 163. ISBN 978-90-70489-17-5. [Enllaç no actiu]
  3. ↑ Martí, José; Anne Fountain, traducción. Versos Sencillos: A Dual-Language Edition. Jefferson (Carolina del Norte) y Londres: Mc Farland & Co, 2005, p. 12. ISBN 978-0-7864-2386-6. [Enllaç no actiu]
  4. ↑ The United States Patents Quarterly. Associated Industry Publications, 35, 1995, pàg. 1816. «Fall River had submitted a statement dated octubre 15, 1986, notifying the Register that the credits for Fall River Guantanamera should be modified to read: Original lyrics and music by José Fernández Díaz ("Joseito Fernández") [...]»[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Pernau, josep. «Benedetti, inventor d'una paraula», 20-05-2009. [Consulta: 10 agost 2019].
  6. ↑ «Guantanamera, la vida de una canción». Grupo Milenio (milenio.com), 05-04-2015. [Consulta: 17 març 2016].
  7. ↑ «World Cup Chants: Cheer Them On In Their Language». NPR, 06-07-2010. [Consulta: 17 març 2016].
  8. ↑ «El ingenio juega en los nuevos cantos contra Messi y Cristiano Ronaldo». Clarín, 16-12-2014. [Consulta: 17 març 2016].
  9. ↑ Gisbert, Paco. «Podcast | El Valencia Canalla: Canta y sé feliz, por Paco Gisbert». Plaza Radio, 28-01-2020. [Consulta: 11 juliol 2021].
  10. ↑ Lita, Jaume. «16 años de la Copa del Piojo en Sevilla». Las Provincias, 26-06-2015. [Consulta: 17 desembre 2018].