Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
{ } | Claus |
’ | Apòstrof |
/ | Barra obliqua |
\ | Barra obliqua inversa |
< > | Claus angulars |
[ ] | Claudàtors |
: | Dos punts |
Espai | |
" " « » “ ” „“ |
Cometes dobles |
( ) | Parèntesis |
. | Punt |
… | Punts suspensius |
¡ ! | Signe d'exclamació o d'admiració |
¿ ? | Signe d'interrogació |
· | Punt volat |
; | Punt i coma |
- | Guionet |
— | Guió |
_ | Guió baix |
, | Coma |
Guió | |
---|---|
Caràcter | – — |
Tipus | signe de puntuació i símbol |
El guió és un signe de puntuació que s'escriu com una línia horitzontal, més llarga que la del guionet. Existeixen el guió mitjà i el guió llarg.
El guió llarg (—) és normalment de l'amplada d'una ema majúscula. En el sistema Unicode, el guió llarg està catalogat sota U+2014 (decimal 8212). En el llenguatge HTML es pot fer servir l'índex numèric — o —, i també existeix el valor HTML &mdash. S'usa per a indicar aclariments o interjeccions (incisos) enmig d'una frase. Per exemple:
També s'usa per a indicar les intervencions de personatges diferents en un diàleg. Per exemple:
En un diàleg també es fa servir per a separar els comentaris fets pel narrador. Per exemple:
El guió mitjà (–) és normalment de l'amplada d'una ena majúscula. En el sistema Unicode, el guió mitjà està catalogat sota U+2013 (decimal 8211). En el llenguatge HTML es pot fer servir l'índex numèric – o –, i també existeix el valor HTML &ndash.
El guió mitjà s'usa:
El guió mitjà, igual que el llarg, també pot servir per a marcar incisos, tot i que es recomana utilitzar el llarg.[1]