Tipus | dialecte, idioma oficial i lingua franca |
---|---|
Dialecte de | mandarí estàndard |
Ús | |
Estat | República de la Xina i Taiwan |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes xinès mandarí mandarí pequinès | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | xinès tradicional |
Codis | |
ISO 639-6 | goyu |
Glottolog | taib1240 |
IETF | cmn-TW |
Guoyu o també Guo Yu (xinès tradicional: 國語, xinès simplificat: 国语, pinyin: Guóyǔ, literalment 'Idioma nacional'), és el terme que fa referència al xinès estàndard (basat en el dialecte pequinès) que rep altres noms com mandarí i putonghua; així com el nom de la modalitat del xinès que es feia servir oficialment tant a la República de la Xina fins al 1949, com actualment a Taiwan.[1]
Té els seus orígens en el naixement de la República de la Xina, ja que la modernització del xinès equivalia a escriure tal com es parlava. I s'inicia amb el baihua (contraposat al xinès clàssic, el wényán).
No és estrany, per tal d'especificar, l'ús del terme guoyu utilitzat per a denominar el xinès estàndard de Taiwan i Hong Kong,[2] diferenciant-lo del putonghua. En el cas del xinès estàndard a Taiwan, tot i ser equivalent al homòleg del continent, hi trobem majors influències del japonès o de les variants de Jiangsu i Zhejiang.[3] A Singapur i el sud-est asiàtic des de mitjans de la dècada del 1960 s'utilitza també l'expressió huayu, que originàriament es referia a totes les variants lingüístiques del xinès.[2]