Gustave III

Gustau III, o El ball de disfresses

Títol original	Gustave III, ou Le bal masqué
Forma musical	òpera
Compositor	Daniel Auber
Llibretista	Eugène Scribe
Llengua original	francès
Data de publicació	segle XIX
Gènere	opéra historique o grand opéra
Parts	cinc
Catalogació	S 23[1]
Lloc de la narració	Estocolm
Estrena
Estrena	27 de febrer de 1833
Escenari	Salle Le Peletier de l'Opéra de Paris,

Gustave III és una òpera en cinc actes de Daniel Auber, amb llibret d'Eugène Scribe. S'estrenà a l'Académie Royale de Musique (Salle de la rue Le Peletier) el 27 de febrer de 1833.

Origen i context

Retrat de Gustau III de Suècia

L'òpera es refereix a alguns aspectes de l'assassinat en la vida real de Gustau III, rei de Suècia. Els fets van passar a Estocolm entre el 15 i 16 de març de 1792. Els principals aspectes de la trama es poden trobar per primera vegada en l'òpera que Giuseppe Verdi havia planejat, Gustavo III, i que mai es va dur a terme tal com està escrita, però els elements principals es van incorporar en una versió revisada de la història de l'òpera que amb el temps es va convertir en Un ballo in maschera. El llibret de Scribe també va ser ofert a Rossini, que el va desestimar.^[2]

Representacions

L'òpera va ser un gran èxit per al compositor, amb 168 actuacions fins al 1853.

Repartiment estrena

Rol	Veu	Elenc de l'estrena,[3] 27 de febrer de 1833 (Director: -)
Gustave III, Rei de Suècia	tenor	Adolphe Nourrit
Ankastrom,[4]	baix	Nicolas-Prosper Levasseur
Amélie, Comtessa d'Ankastrom, enamorat de Gustave	soprano	Cornélie Falcon
Oscar, patge del rei	soprano	Julie Dorus-Gras
Arvedson, endeví	mezzosoprano	Louise-Zulmé Dabadie-Leroux
Dehorn, conspirador	baix	Henri-Bernard Dabadie
Warting, conspirador	tenor	Alexis Dupont
Un camarlenc	tenor	Hyacinthe Trévaux
Armfelt, Ministre de Justícia[5]	baix	Ferdinand Prévost
Général Kaulbart, Ministre de la Guerra[5]	baix	Pierre François Wartel
Christian	tenor	Jean-Étienne-Auguste Massol
Un criat d'Ankastrom	cantant	François-Alphonse Hens[6]
Roslin, pintor	mut	Ferdinand[7]
Sergell, escultor[8]	mut	Henri[9]
Cor: cortesans, els diputats de l'estat, els oficials militars al servei del rei, guàrdies reials, mariners, soldats, la gent

Referències

Notes

1. Gustave III: Partitura lliure a l'IMSLP.
2. Sutherland Edwards, Henry. History of the Opera: From Its Origin in Italy to the Present Time. With Anecdotes of the Most Celebrated Composers and Vocalists of Europe, Volum 2. W. H. Allen & Company, 1862, p. 219. 
3. L'elenc apareix al llibret de París (Scribe 1833) i Tamvaco 2000, p. 89, a excepció dels papers muts de Roslin i Sergell, que s'enumeren en el llibret d'Amsterdam (Scribe 1835). L'elenc també es llista, amb algunes petites diferències, a Casaglia 2005.
4. El nom del rol Ankastrom s'escriu sovint com Ankarstrom o Anckarström en la literatura secundària, probablement influenciat per l'ortografia sueca del nom de l'assassí en la vida real Jacob Johan Anckarström. No obstant això, el nom de la funció s'escriu Ankastrom en els llibrets publicats a París (Scribe 1833) i Amsterdam (Scribe 1835), així com en el de Scribe de 1841 Oeurvres complètes (vol. 2, p. 3).
5. Els noms dels rols dels ministres de Justícia i de la guerra es donen en els llibrets, per exemple, Scribe 1833, p. 4.
6. En un peu de pàgina Tamvaco 2000, p. 716, states: "Le ténor François Alphonse Hens était né à Paris le 26 mai 1806." A l'índex, p. 1261, hi apareix com a "2^e basse".
7. Possiblement la ballarina amb el nom artístic de Fernando, veritablement és Jean La Brunière de Médicis (inclosa en l'índex de Tamvaco 2000, p. 1251).
8. Identificat com a Jean Tobie Sergell per Scribe 1833, p. 3 (footnote).
9. Possiblement, el ballarí i coreògraf Henry (de veritable nom Louis-Henri Bannachon) o el baix-baríton (François-Louis) Henry (ambdós presents en l'índex de Tamvaco 2000, p. 1261).

Fonts

• Budden, Julian, The Operas of Verdi, Volume 2: From Il Trovatore to La Forza del destino. London: Cassell, 1984. ISBN 9780195200683 (hardcover) ISBN 9780195204506 (llibre de butxaca).
• Notes fullet per a la gravació de Bonynge enumerats anteriorment
• Casaglia, Gherardo (2005). Almanacco. "27 Febbraio 1833" a AmadeusOnline.
• Clayton, Ellen Creathorne (1865), Queens of Song. Being Memoirs of Some of the Most Celebrated Female Vocalists Who Have Performed on the Lyric Stage from the Earliest Days of Opera to the Present Time. Nova York: Harper & Bros.
• Schneider, Herbert (1992). "Gustave III", vol. 2, pp. 583–584, in The New Grove Dictionary of Opera, ed. Stanley Sadie. Londres: Macmillan. ISBN 978-1-56159-228-9.
• Scribe, Eugène (1833). Gustave III, ou Le bal masqué, libretto. París: Librairie de l'Académie Royale de Musique. View at Google Books.
• Scribe, Eugène (1835). Gustave III, ou Le bal masqué, llibret de la representació a Amsterdam el 3 de setembre de 1835. Amsterdam: A. J. van Tetroode. View at Google Books.
• Scribe, Eugène (1841). Oeuvres complètes de M. Eugène Scribe, membre de l'Académie française, nouvelle édition, tome deuxième. París: Furne; París: Aimé André. View a Google Books.
• Tamvaco, Jean-Louis (2000). Les Cancans de l'Opéra. Chroniques de l'Académie Royale de Musique et du théâtre, à Paris sous les deux restorations (2 volums, en francès). París: CNRS Editions. ISBN 9782271056856.