Coordenades: 20h 41m 54,632s; −27° 12′ 57,41″
HD 197027 | |
---|---|
Imatge de l'Observatori Europeu Austral (ESO) de HD 197027 | |
Tipus | estel i font d'infrarojos |
Tipus espectral (estel) | K2/3III[1] |
Constel·lació | Capricorn |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 207,4474 pc [2] |
Magnitud aparent (V) | 7,34 (banda V)[3] |
Massa | 0,97 M☉ |
Paral·laxi | 4,8205 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | −43,194 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | 10,384 mas/a [2] |
Velocitat radial | 29,56 km/s[2] |
Ascensió recta (α) | 20h 46m 30.1338s[2] |
Declinació (δ) | -23° 50' 9.6346''[2] |
Catàlegs astronòmics | |
SAO 189585 (Catàleg SAO) HIP 102152 (Catàleg Hipparcos) GSC 06929-00846 (GSC) 2MASS J20415462-2712574 (2MASS) CD-27 14976 (Córdoba Durchmusterung) CPD-27 7079 (Cape Photographic Durchmusterung) HIC 102512 (Hipparcos Input Catalogue) PPM 271498 (Catàleg d'estrelles PPM) TYC 6929-846-1 (Catàleg Tycho) YZ 117 13626 (YZ) Gaia DR2 6799090223510802176 (Gaia Data Release 2) HD 197027 (Henry Draper Catalogue) |
HD 197027 (HIP 102152) és una nana groga de la seqüència principal a la constel·lació de Capricorn. A aproximadament 254 anys llum de distància, brilla a una magnitud visual aparent de 9,16. S'estima que té uns 8,2 bilions d'anys, 3,6 més que el Sol. L'abundància de ferro de HD 197027 és 0,004 (un 0,4% més que el Sol).[4] Es mou a través de la Via Làctia a una velocitat de 77,7 km/s respecte al Sol. La seva òrbita galàctica projectada el situa a entre 19.200 i 34.800 anys llum del centre de la galàxia. D'aquí a 549.000 anys serà el més a prop possible del Sol i brillarà a una magnitud aparent de 8,76 a una distància de 208 anys llum.[5]
HD 197027 és considerat l'anàleg solar més semblant al Sol, tot i ser molt més antic. Estudis amb el Very Large Telescope demostren que els paràmetres atmosfèrics de l'estrella determinen que és 54 K més freda que el Sol, 0,09 dex inferior en gravetat superficial i amb una microturbulència idèntica al nostre valor solar derivat. El patró químic solar de HD 197027 el fa un candidat potencial per a albergar planetes rocosos, possibilitat que es veu reforçada per la falta de planetes gegants a la seva regió de planetes terrestres. A més, es considera una prova que afirma que la quantitat de liti de les estrelles disminueix al llarg del temps, ja que l'abundància de liti a HD 197027 és la més baixa reconeguda fins ara en una 'bessona' solar.[4]