HMS Upholder (P37)

HMS Upholder (P37)
Drassana	Vickers-Armstrongs
Lloc de producció	Barrow-in-Furness
Regne Unit
Historial
Col·locació de quilla	30 octubre 1939
Avarament	8 juliol 1940
Assignació	31 octubre 1940
Naufragi	14 abril 1942; 34° 47′ N, 15° 55′ E / 34.78°N,15.92°E
Royal Navy
Característiques tècniques
Tipus	submarí
Classe	submarí classe-U
Desplaçament	En superfície: 540 tones, 630 tones a plena càrrega; Submergit: 730 tones
Eslora	58,22 m
Mànega	4,9 m
Calat	4,62 m
Propulsió	2 hèlix diesel-elèctric; 2 generadors dièsel Paxman Ricardo + motors elèctrics
Potència	615/825 hp
Velocitat	11,25 nusos
Velocitat en immersió	10 nusos
Tripulació	27-31 oficials i mariners
Característiques militars
Armament	* 4 tubs de torpedes de 533mm interns, 2 externs 10 torpedes; 1 canó QF 20 ctw de 3 polzades;
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

L'HMS Upholder (P37) va ser un submarí de classe U de la Royal Navy construït per Vickers-Armstrong a Barrow-in-Furness. Se li va posar la quilla el 30 d'octubre de 1939, batejat el 8 de juliol de 1940 per la senyora Doris Thompson, esposa d'un director dels constructors. El submarí es va posar en servei el 31 d'octubre de 1940. Era un dels quatre submarins de classe U que tenien dos tubs de torpede externs a la proa a més dels 4 interns instal·lats a tots els vaixells. Van ser exclosos dels altres perquè interferien amb el manteniment de la profunditat a la profunditat del periscopi.

Carrera

Va ser comandat durant tota la seva carrera pel tinent comandant Malcolm David Wanklyn, i es va convertir en el submarí britànic amb més èxit de la Segona Guerra Mundial. Després d'un període de treball, va marxar a Malta el 10 de desembre de 1940 i va ser adscrita a la 10a Flotilla de submarins amb seu allà. Va completar 24 patrulles, enfonsant 93.031 tones de vaixells enemics, inclosos quatre vaixells de guerra; el destructor de classe Maestrale Libeccio després de la batalla del comboi Duisburg, dos submarins (el Tricheco i l'Ammiraglio Saint-Bon) i un dragamines auxiliar, i deu vaixells mercants; tres vaixells de tropes, sis vaixells de càrrega, i un transport auxiliar.

Wanklyn va rebre la Creu Victòria per una patrulla en ell el 1941, que va incloure un atac a un comboi especialment ben defensat el 24 de maig de 1941 en què l'Upholder va enfonsar el vaixell de tropes italià Conte Rosso de 17.879 TRB. El 28 de juliol de 1941 va danyar el creuer italià Giuseppe Garibaldi (9500 tones). El 18 de setembre de 1941 va enfonsar dos vaixells de tropes amb poca distància l'un de l'altre: els vaixells germans Neptunia (19.475 TRB) i Oceania (19.507 TRB).

L'Upholder també va danyar el vaixell de càrrega alemany Duisburg (7.389 TRB), el vaixell cisterna francès Capitaine Damiani (4.818 TRB), els carguers italians Dandolo (4.964 TRB) i Sirio (5.223 TRB) i va destruir el naufragi del vaixell de càrrega alemany Arta (2.425 TRB) del comboi Tarigo ja a terra .

Pèrdua

L'Upholder es va perdre amb totes la tripulació en la seva 25a patrulla, que havia de ser la darrera abans de tornar a Anglaterra. Va marxar a patrullar el 6 d'abril de 1942 i va desaparèixer el 14 d'abril. El 12 d'abril se li va ordenar, amb l'HMS Urge i el HMS Thrasher formar una línia de patrulla per interceptar un comboi, però no se sap si va rebre el senyal.^[1]

Teories sobre la seva pèrdua

L'explicació més probable de la seva pèrdua és que després de ser descobert per un hidroavió de reconeixement, va ser víctima de càrregues de profunditat llançades pel torpediner italià de classe Orsa Pegaso al nord-est de Trípoli el 14 d'abril de 1942 a la posició 34° 47′ N, 15° 55′ E / 34.783°N,15.917°E / 34.783; 15.917, encara que no es van veure residus a la superfície. L'atac va ser a 100 milles al nord-est de l'àrea de patrulla de Wanklyn i és possible que hagi canviat de posició per trobar més objectius targets.^[2] També és possible que el submarí va ser enfonsat per una mina l'11 d'abril de 1942 prop de Trípoli, quan es va informar d'un submarí prop d'un camp de mines. Una tercera teoria i menys probable prové d'un suposat atac aeri i de superfície a un contacte submarí per part d'avions alemanys i l'escorta d'un comboi el 14 d'abril a Misrata, però no es va trobar cap registre oficial de l'Eix d'aquesta acció després del final de la Segona Guerra Mundial.^[3]

Investigacions més recents realitzades per l'especialista naval italià Francesco Mattesini assenyalen una patrulla aèria alemanya que recolzava el mateix comboi, format per dos avions Dornier Do 17 i dos Messerschmitt Bf 110, que van atacar un contacte submarí amb bombes dues hores abans de l'incident del Pegaso. L'autor també assegura que la tripulació de l'hidroavió no estava segura de si l'objectiu que van assenyalar a Pegaso era un submarí o un esbart de dofins.^[4] Mattesini admet la possibilitat que el Pegaso hagués acabat amb el submarí danyat anteriorment per l'avió alemany.^[5]

L'investigador naval canadenc Platon Alexiades ha conclòs que les afirmacions del Pegaso i dels avions alemanys es poden desestimar directament. Examens detallats dels registres britànics mostren que el submarí no podria haver estat a les posicions on es van produir aquests atacs. Després d'una interceptació d'ULTRA i un senyal del capità S.10 (el comandant de la 10a flotilla), és molt probable que l'HMS Upholder es va perdre per una mina mentre procedia a interceptar el comboi Monreale/Unione el 13 d'abril. La seva ruta probable l'hauria acostat a un camp de mines italià posat pels destructors Alvise Da Mosto i Giovanni da Verrazzano l'1 de maig de 1941 (secció d AN del camp de mines "T") a unes 15 milles al nord de Trípoli.^[6]

Tribut

Quan, el 22 d'agost de 1942, l'Almirallat va anunciar la seva pèrdua, el comunicat portava amb ell un homenatge inusual a Wanklyn i als seus homes: "Poques vegades és adequat que Ses Senyories distingeixin els diferents serveis prestats en el curs del servei naval, però aprofiten aquesta oportunitat per destacar els de l'HMS Upholder, sota el comandament del tinent capità David Wanklyn, per a una menció especial. Va estar emprat durant molt de temps contra les comunicacions enemigues a la Mediterrània Central, i es va fer notar per la qualitat uniformement alta dels seus serveis en aquell ardu i perillós deure. Aquest era l'estàndard d'habilitat i atreviment establert pel tinent capità Wanklyn i els oficials i homes sota les seves ordres que ells i el seu vaixell es van convertir en una inspiració no només per a la seva pròpia flotilla, sinó per a la flota de la qual formava part i per a Malta, on durant tant de temps es va basar l'HMS Upholder. El vaixell i la seva companyia han desaparegut, però l'exemple i la inspiració romanen." En total, a Upholder se li va acreditar haver enfonsat 97.000 tones de vaixells enemics, a més de tres submarins i un destructor.^[7]

Citat per l'Almirall de la Flota, Lord Fieldhouse GCB, GBE probablement durant la Guerra de les Malvines: "No puc fer millor que repetir el missatge únic després de l'enfonsament de l'HMS Upholder el 14 d'abril de 1942: "El vaixell i la seva companyia han desaparegut, però l'exemple i la inspiració romanen".^[8]

Vaixells enfonsats

Vaixells enfonsats per l'*Upholder*^[6]
Data	Vaixell	País	Tonatge^{[Note 1]}	Destí
25 d'abril de 1941	Antonietta Lauro	Regia Marina	5.428 TRB	Carguer; 4 homes morts enfonsat a 34° 57′ N, 11° 44′ E / 34.950°N,11.733°E / 34.950; 11.733 (Antonietta Lauro (ship))^[9]
1 de maig de 1941	Arcturus	Kriegsmarine	2.576 TRB	Carguer enfonsat a 34° 38′ N, 11° 39′ E / 34.633°N,11.650°E / 34.633; 11.650 (Arcturus (ship))^[9]
1 de maig de 1941	Leverkusen	Kriegsmarine	7.382 GRT	Carguer enfonsat a 34° 38′ N, 11° 39′ E / 34.633°N,11.650°E / 34.633; 11.650 (Leverkusen (ship))^[9]
24 de maig de 1941	SS Conte Rosso	Regia Marina	17.789 TRB	Vaixell de tropes; 1297 homes morts i 1432 rescatats enfonsat a 36° 41′ N, 15° 42′ E / 36.683°N,15.700°E / 36.683; 15.700 (Conte Rosso (ship))^[10]
3 de juliol de 1941	Laura C	Regia Marina	6.181 GRT	Carguer; 6 homes morts i 32 supervivents enfonsat a 37° 55′ N, 15° 44′ E / 37.917°N,15.733°E / 37.917; 15.733 (Laura C (ship))^[11]
20 d'agost de 1941	Enotria	Regia Marina	852 GRT	Carguer; 2 homes morts enfonsat a 38° 09′ N, 12° 39′ E / 38.150°N,12.650°E / 38.150; 12.650 (Enotria (ship))^[12]
22 d'agost de 1941	Lussin	Regia Marina	3.988 TRB	transport de la Marina; 83 supervivents enfonsat^[12]
18 de setembre de 1941	Neptunia	Regia Marina	19.475 TRB	Vaixell de tropes; pèrdues combinades amb Oceania 384 homes morts, 5434 homes salvats enfonsat a 33° 01′ N, 14° 49′ E / 33.017°N,14.817°E / 33.017; 14.817 (Neptunia (ship))^[12]
18 de setembre de 1941	Oceania	Regia Marina	19.507	enfonsat a 33° 01′ N, 14° 49′ E / 33.017°N,14.817°E / 33.017; 14.817 (Oceania (ship))^[12]
9 de novembre de 1941	Libeccio	Regia Marina	1615 tones	destructor; 27 homes morts enfonsat a 36° 50′ N, 18° 10′ E / 36.833°N,18.167°E / 36.833; 18.167 (Libeccio (ship))^[13]
5 de gener de 1942	Ammiraglio Saint Bon	Regia Marina	1461 tones	submarí; 59 homes morts, 3 supervivents enfonsat a 38° 22′ N, 15° 22′ E / 38.367°N,15.367°E / 38.367; 15.367 (Ammiraglio Saint (ship))^[14]
27 de febrer de 1942	Tembien	Regia Marina	5.584	Carguer; 497 homes morts, inclosos 419 presoners de guerra britànics; 157 homes rescatats, inclosos 78 presoners de guerra. enfonsat a 32° 55′ N, 12° 42′ E / 32.917°N,12.700°E / 32.917; 12.700 (Tembien (ship))^[15]
18 de març de 1942	submarí Tricheco	Regia Marina	810	submarí; 38 homes morts i 11 supervivents enfonsat a 40° 42′ N, 17° 57′ E / 40.700°N,17.950°E / 40.700; 17.950 (Tricheco (ship))^[16]
19 de març de 1942	B.14/Maria	Regia Marina	22 GRT	Buscamines auxiliar enfonsat a 40° 18′ N, 18° 28′ E / 40.300°N,18.467°E / 40.300; 18.467 (B.14/Maria (ship))^[16]

Notes

↑ Els tonatges dels vaixells mercants estan en tones de registre bruts . Els vaixells militars estan llistats per tones de desplaçament.

Referències

↑ «Submarine Losses 1904 to Present Day». Arxivat de l'original el 14 juliol 2013. [Consulta: 13 juliol 2013].
↑ Evans, A. S.. Beneath the Waves: A History of HM Submarine Losses 1904–1971. Pen and Sword, 2010, p. 312–13. ISBN 978-1848842922.
↑ Wingate, John. The Fighting Tenth: The Tenth Submarine Flotilla and the Siege of Malta. Penzance: Periscope Publishing Ltd, 2003, p. 175–176. ISBN 1-904381-16-2.
↑ «L'affondamento del sommergibile britannico Upholder» (en italià). Arxivat de l'original el 5 setembre 2008.
↑ Mattesini, Francesco «La ricostruzione dell'episodio dell'affondamento dell'URGE, ed anche quella della'ffondamento del'lUPHOLDER». Bollettino d'Archivio dell'Ufficio Storico della Marina Militare [Archives Bulletin of the Historical Office of the Italian Navy], 12-2001, pàg. 163–164. «Probabilmente, il 14 aprile 1942, la PEGASO aveva dato il colpo di grazia all'UPHOLDER, forse già danneggiato due ore prima da aerei tedeschi (2 Bf. 110 della 8/ZG.26 e 2 Do.17 della 10/ZG.26), che avevano attaccato con le bombe un sommergibile in immersione, constatando subito dopo una macchia scura alla superficie del mare, evidentemente nafta. [Probably, on April 14, 1942, PEGASO had given the final blow to the UPHOLDER, perhaps already damaged two hours earlier by German planes (2 Bf. 110 of the 8/ZG.26 and 2 Do.17 of the 10/ZG.26), who had attacked a submarine with bombs while submerged, immediately after noticing a dark spot on the surface of the sea, evidently fuel.]»
↑ ^6,0 ^6,1 Helgason, Guðmundur. «HMS Upholder».
↑ «Lieutenant Commander Malcolm David Wanklyn, HMS Upholder». Submarines on Stamps.
↑ «Presentation Coin». The 70th Patrol. HMS Resolution Association, 1, 6, 14-07-2009, pàg. 29.^{[Enllaç no actiu]}
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 Rohwer 1997, p. 134
↑ Rohwer 1997, p. 136
↑ Rohwer 1997, p. 138
↑ ^12,0 ^12,1 ^12,2 ^12,3 Rohwer 1997, p. 142
↑ Rohwer 1997, p. 147
↑ Rohwer 1997, p. 150
↑ Rohwer 1997, p. 153
↑ ^16,0 ^16,1 Rohwer 1997, p. 154

Bibliografia

Colledge, J. J.; Warlow, Ben. Ships of the Royal Navy: The Complete Record of All Fighting Ships of the Royal Navy from the 15th Century to the Present (en anglès). Chatham, 2006. ISBN 978-1-86176-281-8.
Hutchinson, Robert. Jane's Submarines: War Beneath the Waves from 1776 to the Present Day. Londres: HarperCollins, 2001. ISBN 978-0-00-710558-8. OCLC 53783010. ^[Pàgina?]
Rohwer, Jurgen. Allied Submarine Attacks of World War Two: European Theatre of Operations, 1939–1945. Greenhill. ISBN 978-1-85367274-3

[9] Els tonatges dels vaixells mercants estan en tones de registre bruts . Els vaixells militars estan llistats per tones de desplaçament.

[1] «Submarine Losses 1904 to Present Day». Arxivat de l'original el 14 juliol 2013. [Consulta: 13 juliol 2013].

[2] Evans, A. S.. Beneath the Waves: A History of HM Submarine Losses 1904–1971. Pen and Sword, 2010, p. 312–13. ISBN 978-1848842922.

[3] Wingate, John. The Fighting Tenth: The Tenth Submarine Flotilla and the Siege of Malta. Penzance: Periscope Publishing Ltd, 2003, p. 175–176. ISBN 1-904381-16-2.

[4] «L'affondamento del sommergibile britannico Upholder» (en italià). Arxivat de l'original el 5 setembre 2008.

[5] Mattesini, Francesco «La ricostruzione dell'episodio dell'affondamento dell'URGE, ed anche quella della'ffondamento del'lUPHOLDER». Bollettino d'Archivio dell'Ufficio Storico della Marina Militare [Archives Bulletin of the Historical Office of the Italian Navy], 12-2001, pàg. 163–164. «Probabilmente, il 14 aprile 1942, la PEGASO aveva dato il colpo di grazia all'UPHOLDER, forse già danneggiato due ore prima da aerei tedeschi (2 Bf. 110 della 8/ZG.26 e 2 Do.17 della 10/ZG.26), che avevano attaccato con le bombe un sommergibile in immersione, constatando subito dopo una macchia scura alla superficie del mare, evidentemente nafta. [Probably, on April 14, 1942, PEGASO had given the final blow to the UPHOLDER, perhaps already damaged two hours earlier by German planes (2 Bf. 110 of the 8/ZG.26 and 2 Do.17 of the 10/ZG.26), who had attacked a submarine with bombs while submerged, immediately after noticing a dark spot on the surface of the sea, evidently fuel.]»

[uboat-6] 6,0 ^6,1 Helgason, Guðmundur. «HMS Upholder».

[7] «Lieutenant Commander Malcolm David Wanklyn, HMS Upholder». Submarines on Stamps.

[8] «Presentation Coin». The 70th Patrol. HMS Resolution Association, 1, 6, 14-07-2009, pàg. 29.^{[Enllaç no actiu]}

[Rohwer-10] 9,0 ^9,1 ^9,2 Rohwer 1997, p. 134

[Rohwer001-11] Rohwer 1997, p. 136

[12] Rohwer 1997, p. 138

[Rohwer003-13] 12,0 ^12,1 ^12,2 ^12,3 Rohwer 1997, p. 142

[14] Rohwer 1997, p. 147

[Rohwer004-15] Rohwer 1997, p. 150

[16] Rohwer 1997, p. 153

[Rohwer005-17] 16,0 ^16,1 Rohwer 1997, p. 154

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[Note 1]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]