Hafnó | |
---|---|
Fórmula química | HfSiO₄ |
Epònim | hafni i zircó |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.30 |
Dana | 51.5.2.2 |
Heys | 14.10.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 6,57Å; c = 5,96Å; |
Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
Grup espacial | grup espacial 141 |
Color | vermell-taronja, marró-groc, incolor (rar) |
Duresa | 7,5 |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1,930 a 1,970 nε = 1,980 a 2,030 |
Birefringència | δ = 0,050 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1974-018 |
Any d'aprovació | 1974 |
Símbol | Haf |
Referències | [1] |
L'hafnó és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del zircó. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició.
L'hafnó és un silicat de fórmula química HfSiO₄, un silicat d'hafni. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5. És l'anàleg amb hafni de la torita i el zircó. Forma una sèrie de solució sòlida amb el zircó.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hafnó pertany a «09.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuita, coffinita, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.
Es troba en pegmatites de granit que contenen tàntal, on sol trobar-se associada a altres minerals com: cookeïta, albita, antofil·lita, apatita, barita, beril, bismoclita, cassiterita, cesstibtantita, columbita-(Fe), kimrobinsonita, moscovita, flogopita, quars, tantalita-(Mn), torita i minerals del grup del feldespat i de la microlita. Va ser descrita a partir de material recollit a tres indrets de Zambézia, al Moçambic: la mina Moneia, la mina Morro Conco i la pegmatita de Muiâne.