Haifaa al-Mansour

Plantilla:Infotaula personaHaifaa al-Mansour

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) هيفاء المنصور Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 agost 1974 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
governació d'Al Zulfi (Aràbia Saudita) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Sydney
Universitat Americana del Caire Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCinema Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirectora de cinema, guionista, realitzadora Modifica el valor a Wikidata
Participà en
22 gener 2019Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
17 gener 2017Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
21 gener 2015Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
IMDB: nm2223783 Allocine: 577019 Allmovie: p725020 TMDB.org: 1088579
X: HaifaaMansour Musicbrainz: 6e56c581-b510-43f1-b997-297bea2e4e3e Modifica el valor a Wikidata

Haifaa al-Mansour (àrab: هيفاء المنصور, Hayfāʾ al-Manṣūr) (Al Zulfi, 10 d'agost de 1974) és una directora de cinema saudita, especialment coneguda pel seu primer llargmetratge La bicicleta verda. És la primera dona directora de cinema del seu país i té un ampli reconeixement internacional.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Haifaa al-Mansour va néixer el 10 d'agost de 1974 a Al Zulfi, una ciutat de la província de Riad en el si d'una família tradicional. És la vuitena de dotze germans, filla del poeta Abdul Rahman Mansour. Va ser el seu pare qui la va acostar al cinema amb vídeos de pel·lícules, ja que a Aràbia Saudita no existien sales de cinema.[4][5] Un dels seus actors favorits era Jackie Chan.[6] Malgrat haver nascut a Al Zulfi va créixer en la localitat d'Al-Hasa.

Amb el suport dels seus pares va estudiar literatura a la Universitat Americana del Caire,[5] i més tard va estudiar en una escola de cinema a Sidney, Austràlia.[4]

Va començar la seva carrera cinematogràfica amb tres curts: Who? (Qui?), rodat amb els seus germans, The Bitter Journey i The Only Way Out, aquest últim premiat als Emirats Àrabs Units i als Països Baixos.[7] Va continuar amb el documental Women Without Shadows, sobre la invisibilitat de les dones als països del golf Pèrsic, el qual va ser projectat en 17 festivals internacionals. El documental va rebre el Golden Dagger com a millor documental en el festival de cinema de Masqat i a més a més va obtenir l'esment especial del jurat en el quart Festival de Cinema Àrab de Rotterdam. També va ser convidada al 28è Festival dels Tres Continents a la localitat francesa de Nantes.[1]

La seva ópera prima, La bicicleta verda, es va estrenar mundialment al Festival de Venècia de 2012. És el primer llargmetratge rodat íntegrament a Aràbia Saudita i dirigit per una dona.[2][4][8][9][10] La pel·lícula explica la història d'una nena d'11 anys que viu en els suburbis de Riad i que somia a tenir una bicicleta verda,[11] en un país on l'activitat pública de les dones està especialment limitada. Per poder rodar, ha explicat la cineasta en moltes ocasions, va haver de fer-ho des d'una caravana amb un monitor i un walkie-talkie perquè no podia sortir a l'exterior i ser vista en companyia d'homes.[12]

La pel·lícula va tenir el suport de Rotana, la productora del príncep Al-Waleed bin Talal. La bicicleta verda va ser seleccionada com per competir com a Millor pel·lícula de llengua estrangera als premis Oscar de 2013, i fou la primera vegada que una pel·lícula de l'Aràbia Saudita hi competia en aquesta categoria.[13][14][15][16] El projecte havia estat desenvolupat el 2009 al laboratori de Guions del Golf en col·laboració amb TorinoFilmLab i el Festival de Cinema Internacional de Dubai.

Entre els objectius de la pel·lícula estaven qüestionar alguns temes considerats culturalment tabús. La directora va assegurar:

Crec que és molt important donar importància a les dones, per això vaig fer la pel·lícula. És una història divertida de dones que sobreviuen, que persegueixen els seus somnis.[12]

Tant Who? com Women Without Shadows tracten sobre la tradició de vestir l'abaya. Va rebre llavors missatges d'odi i crítiques acusant-la de no respectar la religió, la qual cosa ella nega, encara que sí que considera que és necessari que l'Aràbia Saudita tingui una visió més crítica de la seva cultura.[5] També va rebre elogis per plantejar el debat sobre temes considerats tabú.[7]

El 2014 va començar a rodar el seu segon llargmetratge, Mary Shelley, un drama romàntic sobre la relació de Mary Wollstonecraft Godwin, una jove extravertida de divuit anys, autora de Frankenstein o el modern Prometeu, i el carismàtic poeta Percy Shelley. Es tracta de la seva primera producció britànica. La pel·lícula es va estrenar el 2017.[17]

El 2015 va ser seleccionada com a jurat per a la secció "Un Certain Regard" del Festival de Cinema de Canes.[18]

Vida personal

[modifica]

Haifaa al-Mansour resideix a Bahrain amb el seu marit, Bradley Neimann, un diplomàtic estatunidenc, i els seus dos fills, Adam i Hailey.

Filmografia

[modifica]

Pel·lícules

[modifica]
Any Títol Gènere
1997 Who? (من؟) Curtmetratge
2000 The Bitter Journey (الرحيل المر) Documental
2001 The Only Way Out (أنا والآخر) Curtmetratge
2005 Women Without Shadows (نساء بلا الظل) Documental
2012 La bicicleta verda (وجدة) Llargmetratge
2017 Mary Shelley Llargmetratge
2018 Nappily Ever After
2019 The Perfect Candidate Llargmetratge

Sèries de televisió

[modifica]
Any Títol Anotacions
2019 The Society Episodi: "Putting on the Clothes"
2020 Motherland: Fort Salem Episodi: "Hail Beltan"
2020–actualtment The Good Lord Bird

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Joan Dupont.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Cannes 2012: Saudi Arabia's First Female Director Brings 'Wadjda' to Fest». The Hollywood Reporter, 15-05-2012. [Consulta: 8 setembre 2012].
  3. ↑ «Haifaa al-Mansour» (en anglès). RRB. Riyadh Review of Books. [Consulta: 2 juliol 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Grey, Tobias «The undercover director». Financial Times, 30–31 març 2013, pàg. 14.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Danna Harman.
  6. ↑ Fielding-Smith, Abigail «The film director blazing a trail for Saudi women». Financial Times, 14–15 Des. 2013, pàg. 21.
  7. ↑ 7,0 7,1 Najah Al Osaimi.
  8. ↑ «Saudi's first female director seeks to break gender taboos». Times. [Consulta: 8 setembre 2012].
  9. ↑ Macnab, Geoffrey. «Al Mansour reveals struggles of directing Wadjda». Screen Daily, 15-05-2012. [Consulta: 8 setembre 2012].
  10. ↑ «First film shot in Saudi to debut at Cannes». Arabian Business. [Consulta: 8 setembre 2012].
  11. ↑ Valdini, Claire. «First film shot in Saudi to debut at Cannes». Arabian Business, 16-05-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-20. [Consulta: 8 setembre 2012].
  12. ↑ 12,0 12,1 Martos, David «Haifaa Al Mansour: «Rodé mi película desde la caravana, no podía salir a la calle»». ABC.es [Consulta: 19 novembre 2016].
  13. ↑ «Oscars: Saudi Arabia Taps ‘Wadjda’ As First Foreign-Language Entry». Variety. [Consulta: 14 setembre 2013].
  14. ↑ «'Wadjda' is Saudi Arabia's first nominee for foreign-language Oscar». LA Times. [Consulta: 14 setembre 2013].
  15. ↑ «Saudi Arabia submits first film for Oscars with 'Wadjda'». Gulf News. [Consulta: 14 setembre 2013].
  16. ↑ «Oscars: Saudi Arabia Nominates 'Wadjda' for Foreign Language Category». Hollywood Reporter. [Consulta: 14 setembre 2013].
  17. ↑ Tartaglione, February «‘Wadjda’s Haifaa Al Mansour To Direct ‘A Storm In The Stars' For Gidden Media». , 28-02-2014 [Consulta: 2 juny 2015].
  18. ↑ «Un Certain Regard Jury 2015». Festival de Cannes, 07-05-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-19. [Consulta: 7 maig 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haifaa al-Mansour