Hakupu

Plantilla:Infotaula geografia políticaHakupu
Tipusassentament humà Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 19° 07′ 36″ S, 169° 50′ 41″ O / 19.126761°S,169.844803°O / -19.126761; -169.844803
Població humana
Població162 (2006) Modifica el valor a Wikidata (3,37 hab./km²)
Geografia
Superfície48,04 km² Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhakupu-atua.nu Modifica el valor a Wikidata

Hakupu és un dels catorze municipis de l'illa de Niue. Segons el cens de 2022, té una població de 180 habitants, fet que el converteix en el segon municipi més poblat de Niue.

Geografia

[modifica]

Es troba al sud-est de l'illa, a prop de Matatamane Point, i està connectat per carretera amb la capital Alofi (que es troba 12 quilòmetres al nord-oest), Avatele (7 quilòmetres a l'oest) i per la carretera de la costa est fins a Liku (12 quilòmetres), Lakepa (16 quilòmetres) i Mutalau (a la costa nord, a 20 quilòmetres).

Llocs populars

[modifica]

Hakupu Heritage and Cultural Park Area

[modifica]

També hi ha una Heritage Park Area, que es va fundar el 1998.[1] S'estén cap al sud des de la pista d'accés a Tuhiā. El seu objectiu principal és el de protegir les zones d'importància històrica i ecològica.[2]

Memorial de guerra de Hakupu

[modifica]

Hakupu té un memorial dedicat als soldats que van lluitar durant la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i l'Emergència Malaia.[3]

Avenc d'Anapala

[modifica]

Anapala era una font d'aigua dolça per als residents en el seu dia, ja que en baixar 155 escales cap a un abisme conegut es troba una piscina d'aigua dolça, a prop de la pista que portava des del poble de Hakupu fins al mar.[4]

Accés a Internet

[modifica]

Durant un cert temps, Hakupu ha intentat aconseguir accés a Internet. Al juliol de 2005, Hakupu es trobava a set milles del punt d'accés sense fils més proper. Els tècnics han intentat utilitzar un edifici abandonat del poble per crear un punt d'accés.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Hakupu Heritage Park Area». Protected Planet. [Consulta: 22 abril 2020].
  2. Butler, David Country Report to the Convention on Biological Diversity, 1, 7-2001, pàg. 8.
  3. «Hakupu war memorial, Niue | NZHistory, New Zealand history online». nzhistory.govt.nz. [Consulta: 22 abril 2020].
  4. «Tracks & Walks» (en New Zealand English). The Official Website Of Niue Tourism. [Consulta: 9 desembre 2021].
  5. Clair, Richard. «Niue's WiFi Nation Goes Green». Internet Users Society Niue. Solarfi, 04-07-2005. Arxivat de l'original el 21 January 2021. [Consulta: 12 juliol 2020].