Halotà

Infotaula de fàrmacHalotà
Malaltia objecteasma aguda severa i asma Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Viainhalació Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiccompost químic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN01AB01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC2HBrClF3 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular195,890224 Da Modifica el valor a Wikidata
Densitat1,87 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−180 °F Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició122 °F Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat en aigua0,3 g/100 g Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS151-67-7 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)3562 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS2401 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB01159 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider3441 Modifica el valor a Wikidata
UNIIUQT9G45D1P Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07515 i D00542 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI5615 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL931 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.005.270

L'halotà és un agent anestèsic volàtil halogen líquid de la família dels haloalcans utilitzat per la inducció i manteniment de l'anestèsia general.[1] La seva toxicitat cardíaca i toxicitat hepàtica, responsable de l'aparició d'hepatitis fulminants, l'ha fet pràcticament desaparèixer de l'anestèsia humana,[2] excepte en països subdesenvolupats on s'usa per raó del seu baix cost.[1]

Història

[modifica]

L'halotà és una molècula coneguda des de fa molts de temps. Es va sintetitzar per primera vegada el 1951 per Charles Suckling i es va utilitzar a partir de 1956.[3][4] Fins als anys 1980 va estar al capdavant delsanestèsics halògens. Cap a la meitat dels anys 1980 va ser susbstituïda per l'isoflurà i sobretot pel desflurà i el sevoflurà, que són molècules més eficaces i molt més segures.[5][6]

Propietats

[modifica]

El mode d'acció de l'halotà s'explica en part pel seu efectet al·lostèric positiu sobre els canals ionòtrops GABAA, que comporten un augment de la freqüència i intensitat dels potencials postsinàptics inhibidors (PPSI) a nivell del cervell.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 WHO Model Formulary 2008. World Health Organization, 2009, p. 17–8. ISBN 9789241547659. 
  2. ↑ «Halothane - FDA prescribing information, side effects and uses». www.drugs.com, 01-06-2005. Arxivat de l'original el 21 December 2016. [Consulta: 13 desembre 2016].
  3. ↑ Trends and Changes in Drug Research and Development. Springer Science & Business Media, 2012, p. 109. ISBN 9789400926592. 
  4. ↑ «Fluothane: FDA-Approved Drugs». U.S. Food and Drug Administration. [Consulta: 12 febrer 2022].
  5. ↑ «Halothane Toxicity». A: StatPearls. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, 2022. 
  6. ↑ «Determination of the halothane metabolites trifluoroacetic acid and bromide in plasma and urine by ion chromatography» (en anglès). Journal of Chromatography B: Biomedical Sciences and Applications, vol. 692, 2, 09-05-1997, pàg. 413–418. DOI: 10.1016/S0378-4347(96)00527-0. ISSN: 0378-4347. PMID: 9188831.