Malaltia objecte | asma aguda severa i asma |
---|---|
Dades clíniques | |
Via | inhalació |
Grup farmacològic | compost químic |
Codi ATC | N01AB01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C2HBrClF3 |
Massa molecular | 195,890224 Da |
Densitat | 1,87 g/cm³ |
Punt de fusió | −180 °F |
Punt d'ebullició | 122 °F |
Solubilitat en aigua | 0,3 g/100 g |
Identificadors | |
Número CAS | 151-67-7 |
PubChem (SID) | 3562 |
IUPHAR/BPS | 2401 |
DrugBank | DB01159 |
ChemSpider | 3441 |
UNII | UQT9G45D1P |
KEGG | C07515 i D00542 |
ChEBI | 5615 |
ChEMBL | CHEMBL931 |
AEPQ | 100.005.270 |
L'halotà és un agent anestèsic volàtil halogen líquid de la família dels haloalcans utilitzat per la inducció i manteniment de l'anestèsia general.[1] La seva toxicitat cardíaca i toxicitat hepàtica, responsable de l'aparició d'hepatitis fulminants, l'ha fet pràcticament desaparèixer de l'anestèsia humana,[2] excepte en països subdesenvolupats on s'usa per raó del seu baix cost.[1]
L'halotà és una molècula coneguda des de fa molts de temps. Es va sintetitzar per primera vegada el 1951 per Charles Suckling i es va utilitzar a partir de 1956.[3][4] Fins als anys 1980 va estar al capdavant delsanestèsics halògens. Cap a la meitat dels anys 1980 va ser susbstituïda per l'isoflurà i sobretot pel desflurà i el sevoflurà, que són molècules més eficaces i molt més segures.[5][6]
El mode d'acció de l'halotà s'explica en part pel seu efectet al·lostèric positiu sobre els canals ionòtrops GABAA, que comporten un augment de la freqüència i intensitat dels potencials postsinàptics inhibidors (PPSI) a nivell del cervell.