Hangal

Hangal o Hanugal[1] és una ciutat al districte d'Haveri,a l'Índia, estat de Karnataka a la riba esquerra del riu Dharma; inclou algunes ruïnes de fortificacions i el gran temple Tarakeshwara així com els temples de Ganesha, Virabhadra, Billeshwara i Ramalinga[2] i el famós temple de la secta Veerashaiva, Kumaraswami matha. La seva població al cens del 2001 era de 25.011 habitants (el 1901 eren 6.853 habitants). És esmentada com Viratkot, Viratnagari i Tanungal a les inscripcions. És famosa com a lloc d'exili dels pandaves.

Història

[modifica]

Hangal fou capital de la dinastia Kadamba, de religió jainista, que a l'inici governaven la regió de la moderna Goa i el Konkan, que es van establir a Vaijayanti o Banavasi el 345 i van governar per més de dos segles,[3][4][5][6] feudatària dels chalukya de Kalyani que vers el 973 van derrotar i suplantar als rashtrakutes amb ajut dels kadambes.[7] El centre del poder kadamba fou vers el 485 època en què el Kamalajinalaya fou construït prop de Banavasi per Ravivarma; es van construir també altres monuments jainistes com el temple de Parsvanatha a Kuppatur, construït per la reina Maladevi, i un altre temple a Hangal.[8]

La ciutat és esmentada com a Panungal als antics registres i identificada tradicionalment amb la Viratanagara del Mahabharata. El 607 els chalukyes de Vatapi (Badami) van saquejar Banavasi i van incorporar els dominis dels kadambes a l'imperi Chalukya. Al segle viii els chalukya de Badami foren enderrocats pels rashtrakutes que van governar fins al segle x. El 980 els chaluykyes i els Kadambes de Banavasi es van aixecar contra els rashtrakutes i es va establir la segona dinastia chalukya coneguda com a Chalukyes Occidentals).

Sota els Chalukya de Kalyani que va governar el Dècan als segles X a XII, Hangal va adquirir importància. Fou capital d'una província anomenada Panungal.[9] i es va imposar un estil arquitectònic conegut com a Gadag al qual pertanyen el temple Mahadeva d'Itagi, Gadag, Hangal i Lakkundi. Chatta Deva (vers 980-1031) va fundar la dinastia dels kadambes d'Hangal, aliada dels chalukyes occidentals. El sobirà kadamba Chatta Deva va rebre del raja Taila II el dret a governar Banavasi (vers 980 - 1031), i va poder consolidar el seu govern sobre l'oest del riu Tungabhadra sota sobirania Chalukya.[10] Els kadambes foren feudataris dels chalukyes però van gaudir de considerable independència i van governar Goa i Konkan fins al segle xiv. Els successors de Chatta Deva van ocupar Banavasi i Hangal i foren coneguts com a kadambes d'Hangal i es van destacar contra els coles, creant un important domini.[11] Quan els chalukyes sota el raja Jayasimha van avançar cap a Dhar (capital dels malaves) i van derrotar el rei paramara Bhoja, el rei feudatari kadamba Chaltadev o Chatta Deva va tenir un paper destacat. Durant 1075-1116 el raja Kirtivarma va dominar els set Konkans.

Després del segle xii amb el declivi dels Chalukya, va passar a domini dels Hoysala sent conquerida pel raja Ballala II vers 1200.[12] El temple de Bileshwara a Hangal es va construir en estil hoysala.

En la lluita entre els hoysales i els yadaves per la supremacia els kadambes d'Hangal dirigits per Kamdeva[13] van marxar contra el Konkan i van obligar a Vijayadatta a esdevenir el seu feudatari.[14] Però durant 1187 i 1188, després de la seva pujada al poder, Jayakesi III es va declarar independent. Els kadamnbes posteriors van pagar tribut i foren feudataris nominals dels yadaves i dels hoysales de Dorasamudra, i així van poder mantenir de fet la independència. Les branques kadambes que van governar foren quatre: la d'Hangal, la de Goa, la de Belur i la de Banavasi. Els kadambes van emetre monedes de bon pes i puresa ;[15] van emetre dos tipus de monedes d'or. Durant 1075-1094 Shanti Varma, va emetre noves monedes d'or i el 1065 Toyimadeva va encunyar les anomenades monedes pagoda, també d'or.

Llocs d'interès

[modifica]
  • Temple Tarateshwara
  • Temple Veerabhadra[16]
  • Temple Billeshwara[17]
  • Temple jain,[18] construït després del 1150.[19] The temple is very beautiful but there is need of conservation and Restoration. The temple has Hoysala style[20]
  • Kumaraswamy Matha

Referències

[modifica]
  1. «Oriental Numismatic Society Newsletter, Gold coins of Hangal Kadamba ruler Shantivarma (1075-1094 AD) in the name of Western Chalukya ruler Jayasimha II Jagadekamalla». [Consulta: 12 març 2009].
  2. «Alphabetical List of Monuments - Karnataka - Dharwad». [Consulta: 17 octubre 2008].
  3. «Handbook of Karnataka, History». [Consulta: 11 agost 2008].
  4. «The Kadambas of Hangal».
  5. «The Kadamba Kula». per George Moraes, Moraes M.George.
  6. «The Southern India, The Kadambas of Hangal». Arxivat de l'original el 2008-07-24.
  7. «The Kadambas of Hangal». Arxivat de l'original el 2008-07-24.
  8. «General view of a small ruined Jain temple in the Fort, Hangal». Arxivat de l'original el 2011-05-21. [Consulta: 18 setembre 2009].
  9. «Hungul. A temple. [Tarakeshwara Temple, Hangal., per William Henry Pigou, c. 1857,]». Arxivat de l'original el 2011-05-21. [Consulta: 18 setembre 2009].
  10. «Karnataka, the tourist paradise». Arxivat de l'original el 2012-02-16. [Consulta: 18 setembre 2009].
  11. «Kadambas of Hangal. (967-1347 A. D.)». Arxivat de l'original el 2011-11-29. [Consulta: 18 setembre 2009].
  12. «Hungul. Detached temple, with lintel of the doorway. Hangal.». Arxivat de l'original el 2012-10-15. [Consulta: 20 març 2009].
  13. «The Kadamba Kula per George Moraes, Moraes M.George». [Consulta: 20 març 2009].
  14. «Kadambas of Goa (966 A. D. to 1340 A. D.), Silaharas of Kolhapur.». Arxivat de l'original el 2011-11-29. [Consulta: 18 setembre 2009].
  15. «The Kadambas of Hangal».
  16. «Karnataka Temples».
  17. «Hungul. Detached temple, with lintel of the doorway. [Hangal.]». Arxivat de l'original el 2012-10-15. [Consulta: 18 setembre 2009].
  18. «Monuments list». Arxivat de l'original el 2008-12-01.
  19. «View from the north of one of the Jain temples in the Fort at Hangal». Arxivat de l'original el 2012-10-15. [Consulta: 18 setembre 2009].
  20. «Indian Temple Architecture per Adam Hardy».

Enllaços externs

[modifica]