Biografia | |
---|---|
Naixement | (nl) Johan Wilhelm van der Zant 21 febrer 1926 Amsterdam (Països Baixos) |
Mort | 9 juny 1977 (51 anys) Putten (Països Baixos) |
Sepultura | Zorgvlied |
Activitat | |
Camp de treball | Ficció literària, poesia, prosa i literatura infantil i juvenil |
Ocupació | poeta, escriptor de literatura infantil, escriptor, prosista |
Nom de ploma | Hans Andreus |
Premis | |
| |
Hans Andreus (1926-1977), nascut com Johan Wilhelm van der Zant és un poeta i escriptor de literatura juvenil neerlandès.[1]
El 1951 va publicar el seu primer recull de poesies Muziek voor Kijkdieren (Música per a aficionats de mirar). La seva obra compta amb la poesia experimental dels Vijftigers, una generació de poetes (amb Lucebert, Bert Schierbeek i Remco Campert) en llengua neerlandesa dels anys cinquanta del segle xx. També va ser conegut com a escriptor de contes i novel·les juvenils, que forma en volum, la major part de la seva obra. Els seus contes són lúdics, lleugers fet d'una llengua rítmica i melòdica.
L'escriptor Hugo Claus, a la novel·la Een zachte vernieling, traduïda al català el 2003 com Una dolça destrucció tracta de manera parcialment autobiogràfica els seus anys experimentals a París i la seva relació amb la parella de Hans Andreus i la seva dona dins la colònia existencialista d'artistes flamencs i neerlandesos.[2][3]
Unes citacions del recull dels Laatste gedichten (Darreres poemes) il·lustren la seva manera de jugar amb la llengua fins a poc abans la seva mort:
« | Nihilisme conseqüent Això: |
» |
O la luciditat en la primera estrofa del sonet Laatste gedicht (Darrer poema):
« | Aquest és el meu darrer poema com que ma vida s'acaba i la passió de crear un xic m'abandona amb, literalment, un càncer que em cruspeix el cos[4] |
» |
Per a una bibliografia primària i secundària completa, vegeu la seva fitxa a la Biblioteca digital de la literatura neerlandesa.[1]