Hans Krahe
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1898  Gelsenkirchen (Alemanya) | ||
| Mort | 25 juny 1965 (67 anys) Tübingen (Alemanya) | ||
Chair of Comparative Philology at the University of Würzburg (en)  | |||
| 1946 – 1947 | |||
| Chair of Comparative Philology at the University of Würzburg (en) | |||
| 1934 – 1946 | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Lingüística | ||
| Lloc de treball | Heidelberg Tübingen | ||
| Ocupació | lingüista, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Tübingen Universitat de Würzburg Universitat de Heidelberg | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Jürgen Untermann | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Jürgen Untermann | ||
Hans Krahe (Gelsenkirchen, Westfàlia, 1898 — Tübingen, Württemberg, 1965) fou un filòleg alemany.
Va ser professor de lingüística comparada a la Universitat de Würzburg des de 1936. De 1947 a 1950 va ser professor de la Universitat de Heidelberg i, finalment, a partir de 1950 fins a la seva mort fou professor i catedràtic de lingüística comparada i estudis eslaus de la Universitat de Tübingen.
Treballà en el camp de l'indoeuropeu, que identificà sobretot en la toponímia. Propugnà una fase “europea antiga”, anterior a la fragmentació de la llengua i documentada en una sèrie de topònims, bàsicament hidronímics, presents en tota l'Europa indoeuropea.[1] En el seu assaig de 1949 Ortsnamen als Geschichtsquelle ("Els noms de lloc com a fonts històriques"), Krahe presenta l'anàlisi de la hidronímia com una font d'informació històrica i prehistòrica, i en una anàlisi acurada del cas de Main en posa un exemple.[2] Publicà un gran nombre d'articles a la revista "Beiträge zur Namenforschung", fundada per ell mateix, i diverses monografies: Sprache und Vorzeit ("Llengua i passat", 1954), Die Struktur der alteuropäischen Hydronymie ("L'estructura de l'antiga hidronímia europea", 1963). Estudià també l'il·liri: Lexicon altillyrischer Personennamen ("Vocabulari dels noms de persona de l'antic il·liri", 1929) i Die Sprache der Illyrier ("La llengua dels il·liris", 1955), i el messapi. La seva hipòtesi que a un estrat lingüístic li correspon un estrat ètnic a estat criticada per Walter Pohl i, a França, per Michel Roblin.
Obres
[modifica]- Die alten balkanillyrischen geographischen Namen. Heidelberg, 1925.
- Lexikon altillyrischen Personennamen. 1929.
- Indogermanische Sprachwissenshaft. Berlin, 1948.
- Ortsnamen als Geschichtsquelle. Heidelberg, 1949.
- Die Sprache der Illyrier I. Die Quellen. 1955. (ISBN 3-447-00534-3)
- Die Strukture der alteuropäischen Hydronomie. Wiesbaden, 1963.
- Unsere ältesten Flussnamen. 1964,
- Germanische Sprachwissenschaft. Wortbildungslehre. Berlin, 1969.
Referències
[modifica]- ↑ Krahe, Hans. Die Strukture der alteuropäischen Hydronomie ("L'estructura de l'antiga hidronímia europea") Wiesbaden, 1963; Krahe, Hans. Unsere altesten Flussnamen ("Els nostres noms de rius més antics") Wiesbaden, 1964.
- ↑ Hans Krahe, Ortsnamen als Geschichtsquelle, Heidelberg, 1949, p. 17 i següents