Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 setembre 1944 (80 anys) Amsterdam (Països Baixos) |
Nacionalitat | Països Baixos |
Activitat | |
Ocupació | Jugador d'escacs |
Nacionalitat esportiva | Països Baixos |
Esport | escacs |
Títol d'escaquista | Mestre Internacional d'escacs (1968) Gran Mestre Internacional (1980) |
Punts Elo (màx.) | 2.520 (1980)< |
Identificador FIDE | 1000098 |
Participà en | |
1984 | Olimpíada d'escacs de 1984 |
1982 | Olimpíada d'escacs de 1982 |
1980 | Olimpíada d'escacs de 1980 |
1978 | Olimpíada d'escacs de 1978 |
1976 | Olimpíada d'escacs de 1976 |
1974 | Olimpíada d'escacs de 1974 |
1972 | Olimpíada d'escacs de 1972 |
1970 | Olimpíada d'escacs de 1970 |
1968 | Olimpíada d'escacs de 1968 |
1966 | Olimpíada d'escacs de 1966 |
Altres | |
Títol | Gran Mestre (1980) 4 cops Campió dels Països Baixos 2 cops Campió d'Europa juvenil |
Hans Ree (15 de novembre de 1944, Amsterdam) és un Gran Mestre d'escacs neerlandès, que fa també de columnista d'escacs per a NRC Handelsblad. També col·labora amb els importants mitjans escaquístics New In Chess[1] i ChessCafe.com.[2] Entre les seves primeres publicacions hi destaquen Een blinde reus (Un gegant cec, 1989), Rode dagen en zwarte dagen (Dies vermells, dies negres, 1993) i Schaakstukjes (Peces d'escacs, 1993).
El seu darrer treball La comèdia humana dels escacs (Access Publishers Network, 2000) explica anècdotes del món dels escacs en clau d'humor, a partir de material de les seves columnes.
Campió d'Europa juvenil els anys 1964/65 i 1965/66, Ree va guanyar el Campionat d'escacs dels Països Baixos els anys 1967, 1969, 1971 i 1982.[3] El 1971 va guanyar ex aequo amb Borís Spasski el Campionat d'escacs obert del Canadà.[4] Va assolir el títol de Mestre Internacional el 1968 i el de Gran Mestre el 1980.
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Robert Gijsbertus Hartoch Jørn Sloth |
Campió d'Europa juvenil 1964/1965 (amb Robert Hübner) i 1965/1966 (amb Andrew John Whiteley) |
Succeït per: Mikhail Steinberg |