Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Nom original | (de) Hans Urs von Balthasar |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 12 agost 1905 Lucerna (Suïssa) |
Mort | 26 juny 1988 (82 anys) Basilea (Suïssa) |
Sepultura | Church of St. Leodegar (en) |
Cardenal | |
28 juny 1988 – | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Zúric |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic (1939–), teòleg, escriptor, traductor |
Orde religiós | Companyia de Jesús |
Premis | |
Lloc web | balthasarbooks.com |
Hans Urs Von Balthasar (12 d'agost de 1905, Lucerna - † 26 de juny de 1988, Basilea) és un teòleg catòlic del segle xx. Els seus estudis bàsics els va realitzar a l'escola jesuïta Stella Matutina i els seus estudis previs a l'educació superior en el Gymnasium dels benedictins a Engelberg, Suïssa, només per quatre anys, i va acabar en dos anys i mig més a Feldkirch, Àustria, novament amb els jesuïtes.
Va estudiar a Viena, Berlín i Zúric, i es va llicenciar en literatura alemanya (Germanistik). A Berlín va ser on va conèixer i va rebre classes del també teòleg catòlic Romano Guardini, tenint els primers contactes amb la filosofia de Kierkegaard. El 1928, després de concloure els seus estudis de literatura alemanya amb la tesi "La història del problema escatològic en la moderna literatura alemanya" (Die Geschichte des eschatologischen Problems in der modern deutschen Literatur), va ingressar a la Companyia de Jesús i es va ordenar el 1936. Va treballar a Basilea com a capellà d'estudiants. El 1948 funda juntament amb la seva col·laboradora Adrienne von Speyr l'Institut secular, anomenat "Comunitat de Sant Joan". El 1950 va abandonar l'ordre dels jesuïtes. Les autoritats religioses li van prohibir fer classes a causa que les seves idees no encaixaven en les formulacions tradicionals del catolicisme. El 1953 va defensar que l'Església no podia aparèixer en el món modern com una enemiga del mateix món o una fortalesa tancada, sinó que la seva vocació transcendent havia de portar a una obertura, assimilant els nous sistemes i deixant-se interpel·lar per renovar els tresors oblidats o encara no descoberts que conté el dipòsit de la fe. Això li va generar grans incomprensions per part de la jerarquia eclesiàstica.
Va morir a Basilea l'any 1988