Harmonia (mitologia)

Infotaula personatgeHarmonia

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia grega
deïtat grega Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCadme Modifica el valor a Wikidata
MareAfrodita i Electra Modifica el valor a Wikidata
PareAres i Zeus Modifica el valor a Wikidata
FillsPolidor, Ino, Agave, Il·liri, Autònoe, Sèmele i Aella (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Dominiharmonia Modifica el valor a Wikidata
EquivalentConcòrdia Modifica el valor a Wikidata

En la mitologia grega, segons les versions de Samotràcia, Harmonia o Harmònia (en grec antic: Ἁρμονία; en llatí: Harmŏnĭa) és filla de Zeus i Electra, una de les filles d'Atlas, i per tant era germana de Còrit, Dàrdan i Jasió. Segons altres genealogies, era filla d'Ares i Afrodita.

Harmonia es va casar amb Cadme, bé perquè ell la va trobar quan anava a la recerca de la seva germana Europa o bé atorgada com a donar per Zeus. A les seves noces van assistir tots els déus. Van portar-hi presents, els més cèlebres van ser un vestit i un collaret. El vestit era un present d'Atena (o d'Afrodita), teixit per les Càrites, i el collaret era un present d'Hefest, tot i que hi ha fonts que apunten a Afrodita o Atena com a les responsables del regal, o fins i tot el mateix Cadme. El cas era que el collaret estava maleït i portava mala sort a tots aquells que el posseïen. Polinices, que l'havia heretat, el va emprar per subornar Erifile, a canvi de convèncer el seu marit, Amfiarau, que iniciés una expedició militar contra Tebes. Al final de les seves vides, Cadme i Harmonia van abandonar el regne de Tebes i van fer cap a Il·líria, on van ser transformats en serps.[1]

El nom d'Harmonia estava relacionat amb l'abstracció que representava l'harmonia, l'equilibri i la concòrdia. El seu corresponent llatí és Concòrdia. Ambdues tenen els seus contraris, Eris i Discòrdia respectivament.

Harmonia va esdevenir un personatge popular a la mitologia amb nombroses aparicions a l'art posterior. Destaca l'òpera Cadmus et Hermione que recrea els seus amors.

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 224. ISBN 9788496061972.