Harrison C. Summers

Plantilla:Infotaula personaHarrison C. Summers
Biografia
Naixement12 juliol 1918 Modifica el valor a Wikidata
Catawba (Virgínia de l'Oest) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 agost 1983 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Rivesville (Virgínia de l'Oest) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militarTinent Tinent
Unitat militar21r Batalló, 502n Regiment d'Infanteria Paracaigudista, 101a Divisió Aerotransportada
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

Harrison C. Summers (12 de juliol de 1918 – 3 d'agost de 1983) va ser un soldat de l'exèrcit dels Estats Units i un condecorat veterà de guerra. Serví amb el 1r batalló, 502n Regiment d'Infanteria Paracaigudista de la 101a Divisió Aerotransportada durant la Segona Guerra Mundial.

Biografia

[modifica]

Summers va néixer al comtat de Marion, Virgínia Occidental, un dels sis fills de William L. Summers i Florence Swisher.[1]

Summers va treballar com a miner de carbó a Rivesville, Virgínia Occidental. Actualment un pont de la carretera és nomenat en honor seu.

Servei militar

[modifica]

El 6 de juny de 1944, Summers va desembarcar com a part de la primer salt nocturn de tropes durant els desembarcaments aeris americans a Normandia. La seva unitat havia capturat Saint-Germain-de-Varreville, França, a prop de la sortida 4 de la platja Utah. El comandant del primer batalló, el tinent coronel Patrick Cassidy, va ordenar a Summers i 15 soldats que capturessin un complex d'edificis proper anomenat "WXYZ" al mapa d'ordres de camp. Els edificis van resultar ser la caserna de 100 o més soldats alemanys.[2]

Summers va dirigir l'atac, carregant cap a dins amb el seu subfusell Thompson. Havia ordenat que els seguissin, tanmateix, només els soldats William Burt i John Camien el van seguir mentre els altres soldats es quedaven enrere.[3] Ell i els altres dos van netejar els edificis. Cinc hores després, la posició era clara, i Summers havia matat més de 30 soldats alemanys.[4]

Summers va rebre la baixa honorífica el 30 de novembre de 1945, com a tinent de 1a. Summers va ser dos cops nominats a la Medalla d'Honor pels seus esforços aquell dia, però en canvi va ser premiat amb la Creu de Servei Distingit.

L'historiador Stephen Ambrose de la Segona Guerra Mundial el va descriure així: [5]

« Summers és una llegenda entre els paracaigudistes nord-americans ..., el sergent York de la Segona Guerra Mundial. La seva història té massa de John Wayne i Hol·lywood per creure-se-la, tret que més de deu homes ho van veure i van reportar les seves gestes. »

Mort

[modifica]

Summers va morir d'un càncer de pulmó el 3 d'agost de 1983. Va ser enterrat al Beverly Hills Memorial Park, Morgantown, West Virginia.[1] Després de la seva mort, els seus amics i companys veterans intentaren que fos condecorat pòstumament amb la Medalla d'Honor, però no ho aconseguiren.[5]

Rangs

[modifica]
Sergent de Complement
Tinent Tinent

Honors

[modifica]
Creu del Servei Distingit (1/7/1944)[6][7]
Cor Porpra (2)
Citació presidencial d'unitat Citació Presidencial d'Unitat
Medalla de la Campanya Europea, Africana i de l'Orient Mitjà
Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial
Insígnia de Paracaigudista Insígnia de Paracaigudista amb 2 estrelles de salt

Dramatitzacions

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Harrison C. Summers at Find a Grave.com
  2. ↑ Gamespot Paratrooper of the Week - Harrison C. Summers
  3. ↑ Harrison Summers: The Sergeant York of World War II
  4. ↑ Harrison, Gordon A.. «The Sixth of June (Chapter 8)». A: Cross-Channel Attack. Washington, DC: Office of the Chief of Military History, Center of Military History, United States Army, 2002, p. 281. OCLC 317512277. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Ambrose, Stephen E.. D-Day June 6, 1944: The Climactic Battle of World War II. Nova York, New York: Simon & Schuster, 1994, p. 299. ISBN 0-684-80137-X. 
  6. ↑ Traces of war
  7. ↑ The Hall of valour project
  8. ↑ Berardini, César A. «Brothers in Arms: Hell's Highway Comic Series Announced». teamxbox.com. IGN Entertainment, Inc., 14-06-2007. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 3 agost 2019].