Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Harry Raymond Pitt 3 juny 1914 Greets Green (Anglaterra) |
Mort | 8 octubre 2005 (91 anys) Ednaston (Anglaterra) |
Vicecanceller Universitat de Reading | |
1964 – 1978 ← John Wolfenden – Ewan Stafford Page (en) → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Cambridge (1936–1939) Peterhouse (1932–1935) King Edward VI College (1924–1932) |
Tesi acadèmica | General Tauberian Theorems (1938 ) |
Director de tesi | Godfrey Harold Hardy i David Widder |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de la probabilitat i anàlisi real |
Ocupació | matemàtic |
Ocupador | Universitat de Reading (1964–1978) Universitat de Nottingham (1950–1964) Universitat Queen's de Belfast (1945–1950) Ministeri de l'Aire britànic (1942–1945) Universitat d'Aberdeen (1939–1942) |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Clive Granger i Edwin Kerr |
Família | |
Cònjuge | Clemency Catherine Jacoby |
Pares | Harry Pitt i Florence Harriet Draper |
Premis | |
|
Harry Pitt (Greets Green, 3 de juny de 1914 - Ednaston, 8 d'octubre de 2005) va ser un matemàtic anglès.
Pitt va ser escolaritzat a diferents escoles dels voltants de Birmingham.[1] Va obtenir una beca per a fer els estudis de grau al Peterhouse de la universitat de Cambridge (1932-1935) on va continuar la seva recerca fins al 1939, fent una estança (1937-38) a la universitat Harvard.[2] Des de 1939 fins a 1942 va ser professor a la universitat d'Aberdeen i el 1942, amb la Segona Guerra Mundial, va començar a treballar pel Ministeri de l'Aire fins que es va acabar la guerra.[3] El 1945, acabada la guerra, va ser nomenat professor de la universitat Queen's de Belfast i el 1950 va passar a la universitat de Nottingham.[4] El 1964 va deixar la recerca acadèmica per a pasar a l'administració acadèmica en ser nomenat vicecanceller (càrrec semblant al de Rector) de la universitat de Reading,[5] càrrec en el qual es va retirar el 1979.
Abans de deixar la recerca, havia publicat una trentena d'articles científics,[6] la major part de ells sobre teoremes tauberians,[7] però també en els camps de l'anàlisi matemàtica[8] i de la teoria de la probabilitat.[9] El seu llibre Tauberian Theorems (1958) es va convertir en un clàssic en la matèria durant molts anys.[10]