Hassan Ngeze

Plantilla:Infotaula personaHassan Ngeze
Biografia
Naixement25 desembre 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Districte de Rubavu (Ruanda-Urundi) Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKangura Modifica el valor a Wikidata
PartitCoalició per la Defensa de la República Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
Condemnat percrim contra la humanitat Modifica el valor a Wikidata


Hassan Ngeze (Gisenyi, districte de Rubavu, 25 de desembre de 1957) és un periodista de Ruanda conegut per difondre propaganda anti-tutsi i de superioritat Hutu a través del seu periòdic, Kangura, que va fundar el 1990.[1] Ngeze va ser membre fundador[1] i figura dirigent de la Coalició per la Defensa de la República (CDR), un partit polític ruandès de poder hutu conegut per ajudar a instigar el genocidi.[2][3]

Ngeze és més conegut per haver publicat els Deu manaments hutu a l'edició de desembre de Kangura el 1990, essencials per crear i difondre el sentiment anti-tutsi entre els hutus ruandesos que van conduir al genocidi ruandès.

Biografia

[modifica]

Hassan Nzege és un musulmà d'ètnia hutu.[4] A més de treballar com a periodista el 1978, Ngeze suposadament també va guanyar diners com a conductor d'autobusos.[5]

Kangura, els Deu Manaments Hutu i RTLM

[modifica]

Ngeze va ser el redactor en cap de la revista bimestral Kangura,[1] que inicialment es va concebre com a contrapès al popular diari antigovernamental Kanguka, i va ser finançat per alts càrrecs del partit MRND de Juvénal Habyarimana. Ngeze i la seva revista tenien vincles extensos amb l'akazu, la xarxa d'oficials que envoltaven el president i la seva esposa, Agathe Habyarimana; aquest grup va incloure partidaris de poder hutu i els arquitectes del genocidi ruandès.

Al desembre de 1990, Ngeze va publicar els "Deu Manaments Hutu" (a vegades denominat "Deu manaments dels Bahutu") a "Kangura", que feia observacions despectives sobre els tutsis en general i les dones tutsis en particular.[6] Amb els "Deu Manaments Hutu", Ngeze va reviure, revisar i reconciliar el mite camític (els tutsis eren considerats pels europeus com una "raça camítica" superior a les poblacions "negroïdes" de l'Àfrica subsahariana a partir de les seves característiques facials més caucasoïdes, és a dir, la idea que els tutsis eren invasors estrangers i, per tant, no han de formar part del país de majoria hutu) i la retòrica de la revolució ruandesa per promoure una doctrina de la puritat hutu militant. Els "Deu Manaments Hutu" van ser essencials per crear i difondre el sentiment anti-tutsi entre els hutus ruandesos que van conduir al genocidi ruandès.

El 1993, Ngeze es va convertir en un accionista i corresponsal de la recentment fundada Radio Télévision Libre des Mille Collines (RTLM), que era en gran part un equivalent en ràdio a "Kangura". Va ser entrevistat aproximadament vuit vegades amb RTLM.[7]

Genocidi

[modifica]

Durant el genocidi ruandès, Ngeze va proporcionar a RTLM noms de persones que havien de ser assassinades a la seva prefectura,[8] que es van emetre a les ones. Va ser entrevistat per RTLM i Radio Rwanda diverses vegades entre abril i juny de 1994, i en aquestes emissions va demanar l'extermini dels tutsis i hutus oposats al govern.

Al mateix temps, Kangura va publicar llistes de persones que serien eliminades pels militars i les milícies Interahamwe i Impuzamugambi durant el genocidi.

Es diu que Ngeze havia supervisat i participat personalment en tortura, violació en massa, i assassinats a la seva prefectura nativa de Gisenyi. També va ser un organitzador de la milícia Impuzamugambi.

Judici i empresonament

[modifica]

Ngeze va fugir de Ruanda al juny de 1994, quan el país va caure en mans del Front Patriòtic Ruandès (RPF). Va ser arrestat a Mombasa el 18 de juliol de 1997, i va ser sentenciat a cadena perpètua el 2003, pel Tribunal Penal Internacional per a Ruanda. El 2007, la Cambra d'Apel·lacions de l'ICTR va revocar algunes de les seves acusacions, però va confirmar altres. També va canviar la condemna a la perpètua a una de 35 anys de presó.

El 3 de desembre de 2008 va ser enviat a Mali per complir la pena de presó.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 The Prosecutor v. Ferdinand Nahimana, Jean-Bosco Barayagwiza, Hassan Ngeze (Judgement and Sentence), ICTR-99-52-T, pg. 7, Nr. 2.7, International Criminal Tribunal for Rwanda (ICTR), 3 December 2003, available at: http://www.unhcr.org/refworld/docid/404468bc2.html [accessed 21 March 2013]
  2. ↑ Christian P. Scherrer, Institute for Research on Ethnicity and Conflict Resolution. Ongoing crisis in Central Africa: revolution in Congo and disorder in the Great Lakes region: conflict impact assessment and policy options. Institute for Research on Ethnicity and Conflict Resolution, 1998. Pp. 83.
  3. ↑ Front Cover Dina Temple-Raston. Justice on the Grass: Three Rwandan Journalists, Their Trial for War Crimes and a Nation's Quest for Redemption. Simon and Schuster, 2005. Pp. 170.
  4. ↑ Wax, Emily. “Journalists Sentenced In Rwanda Genocide; Prosecutor Said 'Hate Media' Urged Killings Arxivat 2013-01-31 at Archive.is”, Washington Post (2003-12-04).
  5. ↑ Thompson, Allan (Ed.). The Media and the Rwanda Genocide. Pluto Press, Fountain Publishers, IDRC, 2007, p. 136–137. ISBN 0-74532-625-0 [Consulta: 19 març 2013].  Arxivat 16 de setembre 2013 a Wayback Machine.
  6. ↑ Hutu Ten Commandments Arxivat 2006-05-12 a Wayback Machine.
  7. ↑ Thompson, Allan (Ed.). The Media and the Rwanda Genocide. Pluto Press, Fountain Publishers, IDRC, 2007, p. 118. ISBN 0-74532-625-0 [Consulta: 19 març 2013].  Arxivat 16 de setembre 2013 a Wayback Machine.
  8. ↑ «International Criminal Tribunal for Rwanda, Summary of Judgment». Arxivat de l'original el 2014-09-30. [Consulta: 30 juliol 2018].

Enllaços externs

[modifica]