Els hassànides foren els xerifs alides descendents d'al-Hàssan ibn Alí, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima az-Zahrà. La línia paral·lela era la dels hussaynites, derivada del seu germà al-Hussayn ibn Alí. La qualificació d'hassànides és especialment donada al Marroc per distingir-los dels seus parents idríssides. Els hassànides van originar les dues grans dinasties xerifianes marroquines: els sadites, del segle xvi al XVII, i els alauites o filalis, del segle xvii fins a l'actualitat. Segons alguns autors els primers xerifs hassànides arribats al Magrib s'haurien establert a Sigilmasa al final del segle xiii, procedents de Yanbo, al Hijaz. Els habitants del Tafilalt, del qual Sigilmasa n'era la capital, els van acollir perquè suposaven que els portarien sort i bones collites. El primer xerif fou Hàssan, conegut com a Hàssan ad-Dàkhil. Un cosí seu, Zaydan, fou cridat a la regió dels oasis del uadi Draa, també perquè se suposava que duria sort i bones collites. És possible que foren cridats o portats per les tribus Banu Makil, que a la mateixa època van establir la seva hegemonia al sud del Marroc, i entre les que era tradició tenir una persona notable com a àrbitre i per tal de portar sort.