Helga Liné (Berlín, 14 de juliol de 1931) Helga Lina Stern, és una actriu alemanya que va desenvolupar gran part de la seva trajectòria a Espanya.[1]
Sent una nena la seva família abandona Alemanya a causa de la Segona Guerra Mundial per a instal·lar-se en Portugal, on poc després comença a treballar com a contorsionista i ballarina de circ.
Més endavant es converteix en model i, després de guanyar un concurs de bellesa, roda la seva primera pel·lícula hispà-portuguesa, La mantilla de Beatriz (1946), d'Eduardo García Maroto. Durant els següents anys reparteix la seva activitat professional entre Portugal, Espanya i Brasil com s vedette de revista i actriu en nombrosos films.
En 1954 es presenta al madrileny Teatro Albéniz amb l'espectacle de revista Mujeres de papel, de Manuel Paso Andrés.[2]
Continua una trajectòria cinematogràfica fecunda especialment en Itàlia, que li permet treballar en els gèneres més diversos: spaghetti western, pèplum, terror o comèdies, tant en el terreny de l'anomenat landisme com més endavant enquadrades en el destape. La seva singular bellesa l'encasella sovint en personatges sofisticats, sensuals i enigmàtics.[3] En 1974 obté el premi a la millor actriu de repartiment als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1973 per El chulo.[4]
Compagina el seu treball en la pantalla gran amb actuacions teatrals i aparicions en televisió. En aquest mitjà destaca el seu paper de mare de Javi (Juanjo Artero) i esposa de Manuel Gallardo a Verano azul (1981).
Després interpreta papers d'una certa rellevància a dues pel·lícules de Pedro Almodóvar, Laberinto de pasiones (1982) y La ley del deseo (1987).[5]
En 1991 s'instal·la en Buenos Aires, si bé torna puntualment a Espanya per a intervenir en les obres de teatre Ellas, la extraña pareja (2001) i El cianuro... ¿solo o con leche? (2003). També realitza aparicions esporàdiques en les sèries de televisió El comisario (2001), Hospital Central (2004) i Vientos de agua (2006).
- La mantilla de Beatriz (1946), d'Eduardo García Maroto.
- El negro que tenía el alma blanca (1951), d'Hugo del Carril.
- La trinca del aire (1951), de Ramón Torrado.
- Saltimbancos (1952), de Manuel Guimaraes.
- Nazaré (1952), de Manuel Guimaraes.
- Los corsarios del Caribe (1961), de Eugenio Martín.
- Canción de juventud (1962), de Luis Lucia.
- Rocío de la Mancha (1963), de Luis Lucia.
- La máscara de Scaramouche (1963), de Antonio Isasi-Isasmendi.
- Horror (The Blancheville Monster) (1963), de Alberto de Martino.
- Los invencibles (1963), de Alberto de Martino.
- Espartaco y los diez gladiadores (1964), de Nick Nostro.
- Hércules y los tiranos de Babilonia (1964), de Domenico Paolella.
- Amantes de ultratumba (1965), de Mario Caiano.
- La muerte espera en Atenas (Mission Bloody Mary) (1965), de Sergio Grieco.
- Operación Mogador (1966), de Sergio Grieco.
- La máscara de Kriminal (Kriminal) (1966), de Umberto Lenzi.
- Cifrado especial (1966), de Pino Mercanti.
- Buen funeral, amigos... paga Sartana (1970), de Giuliano Carmineo.
- Una señora llamada Andrés (1970), de Julio Buchs.
- Si Fulano fuese Mengano (1971), de Mariano Ozores.
- Hay que educar a papá (1971), de Pedro Lazaga.
- Los días de Cabirio (1971), de Fernando Merino.
- El apartamento de la tentación (1971) Julio Buchs.
- Los novios de mi mujer (1972), de Tito Fernández.
- Pánico en el Transiberiano (1973), de Eugenio Martín.
- La saga de los Drácula (1973), de León Klimovsky.
|
- La venganza de la momia (1973), de Carlos Aured.
- El espanto surge de la tumba (1973), de Carlos Aured.
- Las garras de Lorelei (1974), d'Amando de Ossorio.
- Dick Turpin (1974), de Fernando Merino.
- Fin de semana al desnudo (1974), de Mariano Ozores.
- El amor empieza a medianoche (1974), de Pedro Lazaga.
- El chulo (1974), de Pedro Lazaga.
- Las melancólicas (1974), de Rafael Moreno Alba.
- Tres suecas para tres rodríguez (1975), de Pedro Lazaga.
- Una abuelita de antes de la guerra (1975), de Vicente Escrivá.
- Las alimañas (1977), de Amando de Ossorio.
- Cuentos de las sábanas blancas (1977), de Mariano Ozores.
- Pepito Piscinas (1978), de Luis María Delgado.
- Estigma (1980), de José Ramón Larraz.
- Memorias de Leticia Valle (1980), de Miguel Ángel Rivas.
- El consenso (1980), de Javier Aguirre.
- Las alumnas de madame Olga (1981), de José Ramón Larraz.
- Los ritos sexuales del diablo (1982), de José Ramón Larraz.
- Laberinto de pasiones (1982), de Pedro Almodóvar.
- Playa azul (1982), de Jaime Jesús Balcázar
- Los caraduros (1983), de Antonio Ozores.
- Las alegres chicas de Colsada (1984), de Rafael Gil.
- Una rosa al viento (1984), de Miguel Iglesias.
- La ley del deseo (1987), de Pedro Almodóvar.
- Pareja enloquecida busca madre de alquiler (1990), de Mariano Ozores.
- El aliento del diablo (1993), de Paco Lucio.
- Torrente 3: el protector (2005), de Santiago Segura.
|
- ↑ La actriz Helga Liné: "Me he llevado bien con todos los directores menos con Almodóvar", El Mundo, 14 d'octubre de 2018
- ↑ «Helga Liné: estrella por derecho propio». Diari ABC, 09-03-1954. [Consulta: 7 julio 2012].
- ↑ «Ídolos sin pedestal. Helga Liné: Me enloquece amar, tener amigos...». Diari ABC, 17-04-1976. [Consulta: 7 julio 2012].
- ↑ Concesión de los Premios Sindicales cinematográficos 1974, ABC, 31 de gener de 1974
- ↑ Nuria Vidal. The films of Pedro Almodóvar. Madrid Instituto de la Cinematografía y las Artes Audiovisuales, Ministerio de Cultura, 1988, p. 43.