Helga Liné (Berlín , 14 de juliol de 1931 ) Helga Lina Stern , és una actriu alemanya que va desenvolupar gran part de la seva trajectòria a Espanya .[ 1]
Sent una nena la seva família abandona Alemanya a causa de la Segona Guerra Mundial per a instal·lar-se en Portugal , on poc després comença a treballar com a contorsionista i ballarina de circ .
Més endavant es converteix en model i, després de guanyar un concurs de bellesa, roda la seva primera pel·lícula hispà-portuguesa, La mantilla de Beatriz (1946), d'Eduardo García Maroto . Durant els següents anys reparteix la seva activitat professional entre Portugal, Espanya i Brasil com s vedette de revista i actriu en nombrosos films.
En 1954 es presenta al madrileny Teatro Albéniz amb l'espectacle de revista Mujeres de papel , de Manuel Paso Andrés .[ 2]
Continua una trajectòria cinematogràfica fecunda especialment en Itàlia , que li permet treballar en els gèneres més diversos: spaghetti western , pèplum , terror o comèdies, tant en el terreny de l'anomenat landisme com més endavant enquadrades en el destape . La seva singular bellesa l'encasella sovint en personatges sofisticats, sensuals i enigmàtics.[ 3] En 1974 obté el premi a la millor actriu de repartiment als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1973 per El chulo .[ 4]
Compagina el seu treball en la pantalla gran amb actuacions teatrals i aparicions en televisió. En aquest mitjà destaca el seu paper de mare de Javi (Juanjo Artero ) i esposa de Manuel Gallardo a Verano azul (1981).
Després interpreta papers d'una certa rellevància a dues pel·lícules de Pedro Almodóvar , Laberinto de pasiones (1982) y La ley del deseo (1987).[ 5]
En 1991 s'instal·la en Buenos Aires , si bé torna puntualment a Espanya per a intervenir en les obres de teatre Ellas, la extraña pareja (2001) i El cianuro... ¿solo o con leche? (2003). També realitza aparicions esporàdiques en les sèries de televisió El comisario (2001), Hospital Central (2004) i Vientos de agua (2006).
La mantilla de Beatriz (1946), d'Eduardo García Maroto .
El negro que tenía el alma blanca (1951), d'Hugo del Carril .
La trinca del aire (1951), de Ramón Torrado .
Saltimbancos (1952), de Manuel Guimaraes .
Nazaré (1952), de Manuel Guimaraes .
Los corsarios del Caribe (1961), de Eugenio Martín .
Canción de juventud (1962), de Luis Lucia .
Rocío de la Mancha (1963), de Luis Lucia .
La máscara de Scaramouche (1963), de Antonio Isasi-Isasmendi .
Horror (The Blancheville Monster) (1963), de Alberto de Martino .
Los invencibles (1963), de Alberto de Martino.
Espartaco y los diez gladiadores (1964), de Nick Nostro .
Hércules y los tiranos de Babilonia (1964), de Domenico Paolella .
Amantes de ultratumba (1965), de Mario Caiano .
La muerte espera en Atenas (Mission Bloody Mary ) (1965), de Sergio Grieco .
Operación Mogador (1966), de Sergio Grieco .
La máscara de Kriminal (Kriminal ) (1966), de Umberto Lenzi .
Cifrado especial (1966), de Pino Mercanti .
Buen funeral, amigos... paga Sartana (1970), de Giuliano Carmineo .
Una señora llamada Andrés (1970), de Julio Buchs .
Si Fulano fuese Mengano (1971), de Mariano Ozores .
Hay que educar a papá (1971), de Pedro Lazaga .
Los días de Cabirio (1971), de Fernando Merino .
El apartamento de la tentación (1971) Julio Buchs .
Los novios de mi mujer (1972), de Tito Fernández .
Pánico en el Transiberiano (1973), de Eugenio Martín .
La saga de los Drácula (1973), de León Klimovsky .
La venganza de la momia (1973), de Carlos Aured .
El espanto surge de la tumba (1973), de Carlos Aured.
Las garras de Lorelei (1974), d'Amando de Ossorio .
Dick Turpin (1974), de Fernando Merino.
Fin de semana al desnudo (1974), de Mariano Ozores.
El amor empieza a medianoche (1974), de Pedro Lazaga.
El chulo (1974), de Pedro Lazaga.
Las melancólicas (1974), de Rafael Moreno Alba .
Tres suecas para tres rodríguez (1975), de Pedro Lazaga.
Una abuelita de antes de la guerra (1975), de Vicente Escrivá .
Las alimañas (1977), de Amando de Ossorio .
Cuentos de las sábanas blancas (1977), de Mariano Ozores .
Pepito Piscinas (1978), de Luis María Delgado .
Estigma (1980), de José Ramón Larraz.
Memorias de Leticia Valle (1980), de Miguel Ángel Rivas .
El consenso (1980), de Javier Aguirre .
Las alumnas de madame Olga (1981), de José Ramón Larraz .
Los ritos sexuales del diablo (1982), de José Ramón Larraz.
Laberinto de pasiones (1982), de Pedro Almodóvar .
Playa azul (1982), de Jaime Jesús Balcázar
Los caraduros (1983), de Antonio Ozores .
Las alegres chicas de Colsada (1984), de Rafael Gil .
Una rosa al viento (1984), de Miguel Iglesias .
La ley del deseo (1987), de Pedro Almodóvar .
Pareja enloquecida busca madre de alquiler (1990), de Mariano Ozores .
El aliento del diablo (1993), de Paco Lucio .
Torrente 3: el protector (2005), de Santiago Segura .
↑ La actriz Helga Liné: "Me he llevado bien con todos los directores menos con Almodóvar" , El Mundo, 14 d'octubre de 2018
↑ «Helga Liné: estrella por derecho propio ». Diari ABC , 09-03-1954. [Consulta: 7 julio 2012 ].
↑ «Ídolos sin pedestal. Helga Liné: Me enloquece amar, tener amigos... ». Diari ABC , 17-04-1976. [Consulta: 7 julio 2012 ].
↑ Concesión de los Premios Sindicales cinematográficos 1974 , ABC, 31 de gener de 1974
↑ Nuria Vidal. The films of Pedro Almodóvar . Madrid Instituto de la Cinematografía y las Artes Audiovisuales, Ministerio de Cultura, 1988, p. 43.