Helvècia
| |||
| Tipus | personificació nacional  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | helvecis | ||
| Localització | |||
Helvècia, o Helvetia, era el país on habitaven els helvecis (helvetii).[1]
Juli Cèsar el descriu, i diu que ocupava un territori entre la Serralada del Jura a l'oest, el Roine i el llac Léman al sud i el Rin a l'est i al nord. No diu res del límit de després del llac Léman, perquè segurament no en sabia res. Sembla que els helvecis habitaven les planes i zones muntanyoses, però no les planúries d'alta muntanya. Estrabó diu que feia frontera amb Rètia i Vindelícia i que els seus habitants ocupaven les planes de la muntanya (ὀροπέδια), segurament les planes de les valls a nivells elevats.
Cèsar diu també que Helvècia estava dividida en quatre districtes (pagus), i tenia dotze ciutats i quatre-cents pobles. Dona el nom de dos districtes, Tigurinus i Verbigenus. El nom d'Helvètia no es va fer comú fins més tard, però Cèsar ja dona al país el nom d'Helvetia Civitas. Alguns noms de ciutats helvètiques els donen historiadors posteriors, i semblen ser d'origen gal: Noeodunum o Colonia Equestris, Salodurum, Eburodunum, Aventicum, i Minnodunum. Augusta Rauracorum (Augst) es va fundar en temps d'August amb un nom romà i es trobava fora dels límits de l'Helvetia que descriu Cèsar; també Basilia (Basilea) es va fundar durant l'Imperi.
Els romans van construir algunes vies al país: al Jura la que anava d'Orba (Orbe) a Ariolica; la que anava d'Orba a Ginebra passant per Lacus Lausonius (Lausana) i Equestris. La que anava de Vibiscum (Vevay) a Aventicum (Avenches) passant per Bromagus i Minnodunum; la que anava de Salodurum a Augusta Rauracorum i d'aquesta ciutat cap a l'est fins a Vindonissa (Windisch), Ad Fines (Pfyn), Arbor Felix, i Brigantia (Bregenz) al llac de Constança.
Part de la Gàl·lia Narbonense, al segle iii va quedar dins la província de Sequania.[2]
El grup suís de folk metal Eluveitie, el qual canta algunes de les seves cançons en gal, deu el seu nom a aquest país.