Es diu hemiepífita a la planta que passa una part del seu cicle vital com a epífita. Les llavors dels hemiepífits primaris germinen a la capçada i inicialment viuen de forma epífica. Envien arrels cap avall i aquestes arrels acaben entrant en contacte amb el terra. Els epífits secundaris són escaladors d'arrels[1] que comencen com a vinyes arrelades que creixen cap amunt des del sòl del bosc, però més tard trenquen la seva connexió amb el terra.[2] Quan això passa, poden enviar arrels llargues cap a terra.[1]
Entre les aràcies, que no tenen creixement secundari, es troben exemples d'hemiepífites herbàcies. Normalment se'ls troba en boscos humits, i bastant seguit en estrats arboris molt alts.[1] Les aràcies enfiladisses per arrels que perden connexió amb el sòl humit, poden enviar cap a ell llargues arrels que les arrelin novament, aquestes plantes poden ser anomenades hemiepífites secundàries.[1] Ambdues s'aferren fermament a l'escorça del seu arbre hoste [el parasiten mecànicament] amb les seves arrels fototròficament negatives.[1]
En els exemples de hemiepífites llenyoses, un cop les arrels arriben a terra i arrelen, amb el creixement secundari que normalment tenen les plantes llenyoses les arrels es tornen fulcres (de sustentació) i l'engrossiment al voltant del tronc de la planta hoste provoca que moltes vegades aquesta mori per competència per la llum solar o potser estrangulament en no tenir com continuar el seu propi creixement secundari.[3] Aquest hàbit al madurar moltes vegades els dona un aspecte arborescent, on el tronc és un sistema de tiges-arrels escanyadores.[3] Són exemples algunes Moraceae, en particular del gènere Ficus (les espècies conegudes com a "figueres escanyadores"), altres són Metrosideros robusta (mirtàcea), i algunes espècies de Clusia (clusiàcies).[3] Les arrels de les figueres escanyadores s'han aprofitat aparentement per a la construcció de ponts "vius".